SPACEHOG va ser un quartet creat a Nova York per dos músics emigrats des de Leeds,
Anglaterra, el bateria Jonny Cragg i el guitarrista Antony Langdon,
a qui s'afegiria el germà d'aquest, Royston, com a baixista i
cantant principal i, posteriorment, el guitarra solista canadenc Richard
Steel.
En un moment en que triomfava el rock
alternatiu i el grunge de Nirvana, convivint amb el britpop
a un i altre costat de l'Atlàntic, van obtenir un èxit sensacional amb el seu
primer àlbum, amb aquest títol que al·ludeix als seus visats, Resident
Alien (1995), en el que recuperaven el glam-rock britànic dels
seus admirats David Bowie i T. Rex, motiu per el que
se'ls va qualificar com a neo-glam.
Un reconeixement, i unes vendes, diguem-ho clar,
que no van poder mantenir en els dos següents, certament massa espaiats, The
Chinese Album (1998) i The Hogyssey (2001), el que va
comportar la seva dissolució, per donar lloc a projectes diversos musicals com Arckid
o The Twenty-Twos, sobre els que no ens estendrem, o cinematogràfics com
la participació de Antony Langdon en la pel·lícula I'm Still Here (Casey Affleck,
2010), paròdia en forma de fals documental sobre la vida de Joaquin
Phoenix, amb la xicota del qual, l'actriu Liv Tyler, la filla de Steven
Tyler, de Aerosmith, s'acabaria aparellant l'altre germà, el Royston
(no sé perquè sempre se'm escapa algun safareig!), fins a la seva reunificació,
amb nou disc inclòs, As It Is On Earth (2013), que tampoc no els
va retornar la glòria del seminal debut.
Un disc amb 13 tracks atemporals -per
escoltar en suport físic el darrer dels quals, To Be A Millionaire...Was It
Likely?, haureu d'esperar 11 minuts de silenci- com Candyman, Space
Is The Place (cantada per Antony), Cruel To Be Kind, Starside (en la
que s'aprecien certes influències de Queen) i la CdD, és clar, el
seu tema franquícia i que enceta l'LP, In The Meantime.
Una composició que s'inicia amb el so d'un telèfon que toca la cançó Telephone And Rubber Band, de l'homònim àlbum de debut de la Penguin Cafe Orchestra (1981), en el que, sobre una contundent línia de baix i amb un enèrgic riff de guitarra, Royston interpreta una lletra críptica en la que s'entreveu un cert optimisme en base al poder de la perseverança, amb una enganxosa tornada en la que, a partir de la expressió "In the meantime" (Mentrestant), va repetint allò de "Us estimem a tots, on les terres son verdes i els cels blaus, en definitiva, som com tu, us estimem a tots":
We
love the all the all of you
Where lands are green and
skies are blue
When all in all we're just like you
We love the all of you
Un hit que ha anat apareixent en diverses pel·lícules i programes de TV i ha resistit el pas del temps des de la seva reeixida estrena, a la que no fou aliena el vídeo, dirigit per Jake Scott, que comparteixo tot seguit.
- SPACEHOG. In The Meantime. Resident Alien (1995).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada