Dels cinc fills del Dr. Isaac i Gertrude (Trudy) Taylor, la cantant d’òpera per influència de la qual es van dedicar
tots al mon de la música, només el segon va obtenir popularitat.
Ens
referim a JAMES TAYLOR, nascut a Boston, Massachusetts però criat des dels
tres anys a Carolina del Nord, on el seu pare exercia de degà de la Facultat de
Medicina a Chapel Hill, qui, a més a més de reconegut guitarrista per la seva
tècnica en l’estil "fingerpickin", va esdevenir un dels
cantautors més emblemàtics d’una generació, a principis dels anys 70, de la que
van formar part Joni Mitchell i Carole King (vegeu aquí la CdD
passat) i altres com Carly Simon, la seva primera esposa, John Denver
o Jackson Brown.
Un
artista la carrera en solitari del qual va començar amb un disc homònim, James
Taylor (1968), gravat a Londres i editat per Apple Records,
propietat de The Beatles, amb la implicació de George Harrison i
el mateix Paul McCartney, qui hi interpreta el baix, que no va obtenir
cap reconeixement però que va donar un tomb amb la tornada als USA, acompanyat
del seu descobridor i productor Peter Asher, ex-membre de Peter &
Gordon, amb Sweet Baby James (1970), una vegada superades una greu
depressió, una dependència de la heroïna i un greu accident de moto que van
precisar sengles ingressos hospitalaris.
Un
disc amb el que va aconseguir un èxit sensacional en base a la seva música
tranquil·la i discreta, a les antípodes de la dominant a la tumultuosa dècada
anterior, amb traces de folk, country, blues, soul i soft-rock
i amb lletres introspectives i autobiogràfiques en les que reflexiona sobre els
seus problemes afectius.
Un
àlbum en el que destaquen temes com Country Road, amb la mateixa Carole
King al piano, o l’homònima Sweet Baby James, però, per sobre de tots,
el seu primer hit i CdD d’avui, Fire And Rain, en la que repassa
diversos moments de la seva vida, des del suïcidi en un hospital psiquiàtric de
la seva amiga Suzanne Schnerr, als seus problemes addictius o els inicis
en el mon de la industria musical.
Una reconeguda obra que va tenir continuïtat en la següent, Mud Slide Slim And The Blue Horizon (1971), en gran part per incloure un cover d’un tema aliè, una constant al llarg de la seva carrera, l’arxifamosa You’ve Got A Friend, de la esmentada Carole King, que, tal com us vaig avançar el divendres passat, he afegit com a "bonus track" per tal de que les pugueu comparar, i no cal que us presenti la pianista, oi?
Dos
LP sensacionals a partir dels quals el seu èxit va minvar en proporció a la
demora en les successives dotzena i mitja de publicacions, amb intervals sovint
d’entre quatre i sis anys, però que li han permès una popularitat duradora fins
al present, en base a discos de versions, de gravacions en directe i, sobretot,
d’interminables gires arreu del mon, com la prevista per al pròxim dimarts dia 20 al Palau de la
Música Catalana de Barcelona.
- JAMES TAYLOR. Fire And Rain. Sweet Baby James (1970)/You've Got A Friend. Mud Slide Slim And The Blue Horizon (1971).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada