I Want You To Love Me (Fiona Apple)

Filla  d'una cantant i un actor, la infància de Fiona Apple McAfee-Maggart va estar marcada per una violació als 12 anys i un seguit de trastorns psicològics que van requerir de psicoteràpia i van donar a aquesta vegana i animalista confessa una forta personalitat. Criada entre Nova York i Los Angeles, on vivien respectivament els seus pares, va rebre una sòlida formació de piano clàssic i es va interessar pel jazz quan va descobrir Billie Holiday i Ella Fitzgerald, un estil i dues veus que posteriorment influirien en les seves melodies tant com en els seus rics arranjaments.

I així va ser que, amb 19 anys, va debutar amb un reeixit àlbum, Tidal (1996), a l'èxit del qual no va ser aliè el videoclip del tema Criminal, dirigit per Mark Romanek, amb un alt contingut sexual (vegeu aquí). Un èxit que presagiava una carrera fàcil i obertament comercial que la cantautora de Harlem va capgirar en les següents produccions, cada vegada més espaiades en el temps i amb títols tan llargs que obliguen a retallar, When The Pawn... (1999), Extraordinary Machine (2005) i The Idler Wheel... (2012) amb els que s'ha anat convertint en una autèntica artista "de culte".

Uns llargs intervals que FIONA APPLE ha ocupat composant música per a pel·lícules i programes de TV o col·laborant amb altres artistes com la Watkins Family o un conegut del blog, Andrew Bird, el més llarg dels quals, de vuit anys de durada, ha trencat amb la publicació, ara fa uns mesos, del seu cinquè treball, Fetch The Bolt Cutters (2020).

Un LP gravat a la seva casa de Venice Beach, Los Angeles, on resideix definitivament, sustentat en ritmes industrials, utilitzant el piano, la bateria i les percussions, tant les convencionals com les resultants d'objectes casolans no musicals com una papallona de metall o els ossos de Janet, el seu gos mort un temps abans, que contrasten amb melodies més tradicionals i amb les lletres amb més sentit de l'humor de la seva carrera, tot i reflectir experiències personals com el bullying, l'assetjament sexual i, sobretot, les complexes relaciones amb altres dones.

Un àlbum publicat, per a alguns inoportunament, en ple confinament per la pandèmia de Covid-19, amb una portada horrorosa, dissenyada per David Gaza, un dels músics que hi participa, i amb un títol estrany, Fetch The Bolt Cutters (Busca unes tenalles), frase pronunciada per la detectiu interpretada per Gillian Anderson en una escena de la sèrie de TV The Fall quan tracta d'obrir la porta tancada d'una habitació on s'ha torturat una nena, que l'autora utilitza com a metàfora per trencar les cadenes i alliberar-se de la presó mental en la que se sent reclosa.

Un disc en el que la producció de Jon Brion combina la veu de la protagonista, sovint emprada com un instrument més, amb la de la seva germana Maud Maggart, cantant de cabaret, i la model i actriu Cara Delavigne (sembla que escollida pel seu accent anglès, similar al de la esmentada detectiu) amb estructures musicals poc convencionals, amb seccions imprevisibles com sorolls de fons, riures o lladrucs de gossos, cinc dels quals, i no és broma (Mercy, Leo, Little, Alfie i Maddie) s'anomenen en els crèdits del disc, del que n'ha resultat el millor dels cinc que l'artista, de 42 anys,  ha editat en els 24 que en porta de carrera.

Una obra impactant però gens fàcil que us recomano fer l’esforç d’escoltar amb atenció constant per copsar la multitud de detalls i sorpreses que conté cada un dels seus 13 tracks, dels que m'agraden particularment l'homònim Fetch The Bolt Cutters (el dels gossos!), Under The Table, Ladies, Cosmonauts i, és clar, la CdD que l'enceta, I Want You To Love Me, tota una declaració d'intencions sobre el sentit de la vida que acaba amb una joiosa improvisació jazzística:

           We don’t have to go back to where we’ve been

           I am the woman who wants you to win
          And I’ve been waiting, waiting for you
          To love me
          You
          You

- FIONA APPLE. I Want You To Love Me. Fetch The Bolt Cutters (2020).