Aquesta nit actua a la Sala
BARTS, de Barcelona, en el marc del Festival
Cruïlla de Tardor, ANDREW BIRD,
qui suposo ens presentarà el seu darrer disc, Are You Serious (2016), tot i què espero que repassi la seva
impressionant discografia, amb més de una dotzena d'àlbums d'estudi en
solitari, a més a més de mitja dotzena més en directe, uns tants EP, bandes
sonores i multitud de col·laboracions, als que hem de sumar-ne tres, en els
seus inicis, amb l'agrupació Andrew
Bird's Bowl Of Fire.
Nascut a Chicago (Illinois, USA)
i amb formació musical de conservatori, aquest professor de la Old Town School Of Folk Music,
interessat en la música tradicional americana i celta, així com en el blues, el jazz, el swing i la
música clàssica, va tenir el violí com a principal instrument en els seus
inicis amb el grup de jazz Squirrel Nut Zippers, incorporant
posteriorment la guitarra i diversos instruments i pedals d'efectes, obtenint
un segell inconfusible amb els seus xiulets (dels que es considera
"professional") i una preciosa i modulada que veu que ha estat
comparada amb icones com Paul Simon
o la nissaga Buckley (pare i fill) o
amb coneguts del blog com Rufus Wainright o Tom York (de Radiohead).
Els seus LP's més interessants
son Andrew Bird & The Mysterious
Productions Of Eggs (2005), Armchair
Apocrypha (2007), Noble Beast
(2009) i Break It Yourself (2012),
tot i què cap dels altres baixa d'una qualitat mitjana-alta, però el meu preferit
és el primer esmentat, el dels "ous", potser perquè és el primer que
vaig escoltar-ne d'ell, disc del que em va cridar l'atenció des de la caràtula
a cada un dels 14 tracks (dos d'ells
instrumentals i sense títol), tots il·lustrats pel dibuixant Jay Ryan, amb figures com a mig acabar
que dona (he d'accentuar o no la paraula?) una sensació de moviment que es
reflexa en la música.
És un àlbum relaxat, amb una
exuberant orquestració, interpretada majoritàriament per l'autor amb capes de
so superposades, que resulta en el seu conjunt una obra magnètica i fascinant.
Un grapat de melodies celestials, amb lletres una mica surrealistes i
prescindibles, de les que en destacaria els temes Sovay, A Nervous Tic Motion Of The Head To The Left, Fake Palindromes
(la més coneguda del disc), les "beatleanianes" Opposite Day i The Name Of
Things i, és clar, la CdD, Banking On
A Myth, una dramàtica composició que podeu escoltar en la gravació original
i en una versió com a suite clàssica,
arranjada per Michael Gordon Shapiro
i interpretada pels alumnes de The
Armory Center For The Arts de Pasadena (Califòrnia).
Dues maneres de gaudir d’aquest
Bird..."menudo pájaro"!
- ANDREW BIRD. Banking On A Myth. Andrew Bird & The
Mysterious Production Of Eggs (2005).
Andrew Bird | wild Up -- Banking on a Myth from wild Up on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada