Natural de Massachusetts, va ser a
Los Angeles, Califòrnia, on el cantautor NORMAN GREENBAUM va obtenir un
èxit impressionat amb el seu disc de debut en solitari, Spirit In The Sky
(1969), gràcies exclusivament al tercer single de l'àlbum que es va
editar, després del nul ressò dels dos anteriors.
Un tema de títol homònim, descartat
inicialment tant per la seva llarga durada, lleugerament superior als quatre
minuts, com per la temàtica religiosa, d'inspiració cristiana, el que resulta
sorprenent en un autor criat en la religió jueva ortodoxa, pel que
potser s'hauria de reinterpretar com una sàtira a la creença del més enllà.
Una cançó basada en un riff
de guitarra, concretament una Fender Telecaster, amb el reverb
que li proporciona la connexió a una caixa de fuzz, que combina el hard-rock
i la psicodèlia amb el gospel (estil del que el songwriter
reconeixia no tenir-ne cap noció), acompanyada per la clàssica secció de
guitarra-baix-bateria i el cor de veus de The Stovall Sisters, el
trio de Oakland, Oregó, que el productor, Erik Jacobsen, va posar a la
seva disposició.
Una composició que li va reportar
gran popularitat però que no va tenir continuïtat en els dos LP següents, esdevenint
paradigma del que, en la industria musical, es coneix com a “one-hit wonder”,
de tal manera que el bo de Greenbaum, arruïnat i divorciat, va haver de
guanyar-se la vida amb múltiples feines, entre elles de cuiner en una cadena
d’hamburgueseries.
Però el destí li tenia preparada la
sorpresa de que, vint anys després, la cançó, de la mà de Nike, va ser
recuperada per a diversos anuncis comercials i, al llarg del temps, per a
bandes sonores de més de 30 pel·lícules -entre elles Apollo 13 (Ron
Howard, 1995) i Ocean’s Eleven (Steven Soderbergh, 2001)-,
per ser versionada per multitud d’artistes i, el més graciós, per a ser
interpretada en molts funerals -per allò que diu de que “quan em mori aniré a
un lloc millor i el meu esperit pujarà al cel” (Spirit In The Sky)-, el
que li proporciona al nostre heroi d’avui prou dividends, si més no, per viure
còmodament de renda a la seva granja de Petaluma, Califòrnia, i, de tant en
tant, a mode de distracció, promocionar algun que altre concert.
Una cançó de la que en vaig gaudir
en el seu moment i que, cada vegada que la torno a escoltar, el característic so
de la guitarra em recorda el de les cigales que, a l'estiu, se senten pels
camps de la meva estimada Terra Alta.
- NORMAN GREENBAUM, Spirit In The Sky. Spirit In The Sky (1969).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada