En complir-se el quart aniversari del blog, i com és tradicional, tornarem a
"ells", als millors, al millor i més influent grup de la història de
la música i la cultura pop, el nom
dels quals, als seguidors habituals de la CdD, no fa falta que us el digui.
I, per primera vegada desprès de 185 post, repetirem cançó d'un disc. Un disc
ben particular, per cert, es tracta de la versió americana en LP del que a
Europa va ser un inusual doble EP, destinat a ser la banda sonora d'una
pel·lícula val a dir que molt justeta però que musicalment va ser un grandíssim
esdeveniment, com es va comentar un dia com avui de fa quatre anys, quant em
vaig llançar a aquesta aventura bloguera.
Magical
Mystery Tour (1967),
l'LP, conté a la cara A els sis temes del doble EP i a la B, cinc de publicats
com a singles en la època més fructífera de la carrera dels fab four, pocs mesos desprès d'haver
publicat un dels discos més lloats de la història, el Sgt. Pepper's (1967). I entre aquests hi ha la cançó a la que vaig
oferir l'estrena del blog (vegeuaquí), unes quantes meravelles més, com Hello, Goodbye i Penny Lane, per acabar tancant amb la CdD d'avui.
Es tracta d'un tema compost a corre-cuita per John Lennon per sortir-se del compromís
en el que els havia posat el seu mànager, Brian
Epstein, que moriria pocs mesos desprès, per representar al seu país en un
programa especial de la BBC, anomenat Our
World, que, el dia 25 de juny de 1967, s'emetria a la TV per primera vegada
simultàniament ("via satèl·lit", com s'anunciava) a tot el mon (em
sembla que va ser a 26 països, amb una audiència aleshores estratosfèrica de
400 milions d'espectadors), en el qual, amb una durada de dues hores, cada un
d'aquest països disposava d'uns minuts per oferir un aspecte artístic
representatiu (paisatges, monuments, edificis...) i en el que la BBC va triar
aquesta sorprenent opció.
I, potser imbuïts d'aquest esperit internacional
(que no va agradar a mols dels seus conciutadans), la composició inclou, des de
"La Marseillaise", himne nacional francès, inicial, referències
musicals de diverses cultures, incloent fragments de Johann Sebastian Bach, Glenn
Miller (pel que van haver de pagar drets d'autor), Jeremiah Clarke i, com no?, d'ells mateixos, amb aquell mític i
sembla que espontani "She love's you
yeah, yeah, yeah..." final.
Per interpretar el tema a la TV van portar algunes
bases orquestral pregravades a l'estudi d'Abbey Road, afegint alguns
instruments en directe, com el baix (Paul),
guitarra (George) i bateria (Ringo) a més a més de les veus, en les
que, la solista a càrrec de l'autor (tot i què per conveni les composicions
s'acreditaven a Lennon-Mccartney),
s'acompanya en la clàssica tornada que em sembla no caldria recordar (All you need is love, love, love...),
d'uns quants amics no menys famosos com Mick Jagger i Keith Richards
(The Rolling Stones), Eric Clapton, Keith Moon (The Who), Graham Nash (futur CSN&Y), Marianne Faithfull, Donovan etc.
La estrofa de la cançó, ben al contrari de la
esmentada tornada, te una composició complexa i inusual amb tempos de 7/4 i 8/4
alterns (això m'ho han explicat) i comença, desprès del Love, love, love inicial, amb la veu de Lennon:
There's nothing you can do that can't be done
Nothing you can sing that can't be sung
Nothing you can say but you can learn how play the game
It's easy
I, desprès de la segona, feu tots:
Xan xa-xàn, xan xa-xàn...All you need is love...
Eh que us trobeu millor? És bo sentir-se una mica hippy de tant en tant, no?
- THE BEATLES. All
You Need Is Love. Magical Mystery Tour (1967).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada