En els darrers
vint-i-tants anys THE PRETENDERS és
el vehicle musical de la cantant, guitarrista i compositora Chrissie Hynde, natural de Akron (Ohio,
USA) i resident a Anglaterra des de la seva joventut, on va anar a parar
seguint les petjades dels seus ídols The Beatles, The Rolling Stones o The Kinks, entre altres.
Però en els seus
inicis van ser una banda de quatre membres, amb Jimmy Honeyman-Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin
Chambers (bateria), que van formar part d'una corrent musical inspirada en
el punk i anomenada new wave, que pretenia tornar als orígens
del rock, en contraposició al rock simfònic
imperant a finals dels anys 70.
Desprès
d'assolir un gran èxit amb el disc homònim de debut, The Pretenders (1980) i el següent, The Pretenders II (1981), en el termini de menys d'un any van
morir, víctimes de les drogues, Hoeneyman-Scott i Farndon (que havia estat
amant de la Hynde, en aquells moments embarassada de la seva parella Ray Davis, de The Kinks), el que no va
desanimar els dos restants per seguir endavant i publicar (ara ja casada amb Jim Kerr, de Simple Minds) el, per a mi, millor disc de la seva carrera, Learning To Crawl (1984).
Des d'aleshores
la formació ha anat canviant contínuament de membres, i per tant de so,
mantenint la cohesió estilística en base a la personalíssima veu de la
"lideressa", així com de una icònica imatge amb el seu característic
serrell, l'ombra d'ulls, la inseparable Fender Telecaster
i una indumentària dura, quasi masculina, que aconsegueix atreure per igual a
seguidors d'ambdós sexes. Durant aquests anys han anat publicant àlbums més que
acceptables com Get Close (1986), Last of the Independents (1994) o Loose Screw (2002), amb excepcionals
punxades com Packed! (1990).
La CdD d'avui,
inspirada en el nom d'un tema de Sam
Cooke, es un cant a la lluita per sobreposar-se als moments dolents i un
sentit homenatge als dos membres de la banda recent desapareguts en el moment
de la seva composició.
I, per als
curiosos, us diré que la nostra heroïna, reconeguda ecologista, vegetariana i
defensora dels drets dels animals, el 1997 es va casar amb l'escultor colombià Lucho Brieva, 14 anys més jove que
ella, relació que no us puc confirmar si continua o no, però que ben segur que
va inspirar el més que acceptable disc Viva
el amor (1999).
Per cert, ara em ve a la memòria la anècdota que va succeir a la actuació a la Sala Bikini de fa uns anys, quant, amb tota naturalitat i simpatia, ens va explicar com havia aprofitat la tarda abans del concert a BCN, mentre, abaixant-se una mica els pantalons, ens mostrava la tireta del tanga que s'acabava de comprar.
Per cert, ara em ve a la memòria la anècdota que va succeir a la actuació a la Sala Bikini de fa uns anys, quant, amb tota naturalitat i simpatia, ens va explicar com havia aprofitat la tarda abans del concert a BCN, mentre, abaixant-se una mica els pantalons, ens mostrava la tireta del tanga que s'acabava de comprar.
- THE
PRETENDERS. Back On The Chain Gang.
Learning To Crawl (1984).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada