Not Ready Yet (Mo Troper)

Amb el post d'avui, precedit pels dedicats a Diners i Bory, tancarem una mena de cicle de tres CdD al voltant de la figura de MO TROPER, el cantautor, guitarrista i productor de Portland, Oregon, que debutaria amb un parell d'LP ben acollits pel públic i la crítica, Beloved (2016) i Exposure & Response (2017), en els que es movia entre l’emo-folk amb algun que altre aire "dylanià" i el pop més sofisticaticat dels anys 60 del s. XX, com el de The Beach Boys o The Beatles, dels quals el seu pare n'era un gran fan, per introduir algunes versions en el tercer, Natural Beauty (2020), fins a reinterpretar fil per randa el mític àlbum d'aquests, del 1966, al següent, Revolver (2021), i evolucionar decididament cap a l’indie-pop més sorollós amb enregistraments casolans ("lo-fi"), tocant gairebé tots els instruments, del que en van resultar dos discos d'aquells que es coneixen com a Do it Yourself (D.I.Y.), traduïble com "fes-t'ho tu mateix" o, en una paraula, de bricolatge, l'interminable Dilettante (2020), amb 28 tracks, i MTV (2022), amb "només" 15.

Dos discos amb lletres tan emotives com iròniques però difícil de suportar i no únicament per la seva desmanegada producció sinó també per aquesta veu hiperaguda, diguem-ne "singular", que pot arribar a ser, més que molesta, irritant, als que no m'havia plantejat dedicar cap article del blog.

Però l'escolta casual, motivada pels crèdits dels àlbums dels dos artistes mencionats a l'inici, d'aquest Troper Sings Brion (2023), m'ha fet canviar d'opinió. Un disc en el que reinterpreta 11 temes inèdits del compositor de New Jersey, més conegut per les seves BSO de pel·lícules, de les que en cal destacar la guardonada Magnolia (Paul Thomas Anderson, 1999), interpretada per Julianne Moore i Tom Cruise, que per la seva obra com a cantautor, amb un únic LP publicat com a solista, Meaningless (2001), a més a més d'un altre de previ, Ro Sham Bo (1994), amb l'efímer grup The Grays.

Unes cançons de pop psicodèlic que Morgan (nom de pila) Troper va recuperar a partir de discos pirates o "bootlegs" enregistrats en els concerts que Jon Brion ofereix un divendres al mes al club Café Largo, actualment i després d’un canvi d’ubicació, anomenat Largo at the Coronet, de Los Angeles, Califòrnia, a algun dels quals havia assistit, en les que al talent de l'un com a compositor s'hi afegeix el de l'altre com a productor i intèrpret, del que en resulta un dels meus àlbums favorits de genuí power pop.

Per destacar-ne alguna, com tinc el costum, us diria Pray For Rain, Citgo Sign, Any Other Way o la CdD, Not Ready Yet, un tema que havia "descobert" abans un tal Mark Oliver Everett, aka Mr. E, qui el versionaria (vegeu aquí) en el disc de debut dels Eels, Beautiful Freak (1996), en el que, per cert, va participar com a músic i coproductor el mateix Brion.

-MO TROPER. Not Ready Yet. Troper Sings Brion (2023).