divendres, 28 de juny del 2019

Gravity (Paul Weller)


Paul Weller 4:
El darrer dels quatre post previstos sobre el músic britànic PAUL WELLER versarà sobre el, per ara, últim treball, True Meanings (2018), amb el que supera la dotzena d'àlbums en solitari, a afegir a un altra, repartida equitativament en els seus dos projectes anteriors, que els seguidors del blog coneixereu tan bé, The Jam i The Style Council, d'una carrera artística de més de 40 anys.
Un disc en el que, qui en el seu moment va ser conegut com “the Modfather” i a qui, com comentàvem a la CdD anterior, actualment li escauria millor el de “the Changingman” (vegeu aquí), dona una nova prova de versatilitat al publicar una obra de caràcter eminentment acústic, això sí, amb uns arranjaments de corda espectaculars. Un disc en el que ha comptat amb il·lustres col·laboradors, ja sigui en la composició, com Conor O'Brien (de Villagers), en el tema inicial, The Soul Searchers, o de Erland Cooper (de Erland & The Carnival), en tres més, o en la interpretació, com Rod Argent (de The Zombies) a l'orgue, Martin Carthy (guitarrista de Steeleye Span),  Danny Thompson (baixista i multi-instrumentista de Pentangle), el fidel guitarrista Steve Cradock (de Ocean Colour Scene) i, fins i tot, de manera gairebé furtiva, el guitarrista Noel Gallagher (cal que us digui que de Oasis?), paradoxalment interpretant l'harmònium en el tema Books, en el que també es deixa sentir un sitar.
Un àlbum de 14 tracks tranquils i malenconiosos, amb una sentida interpretació vocal, sobre una base de guitarra acústica i uns arranjaments orquestrals molt ben ajustats, evitant en tot moment la sobre-producció, dels que, a més a més de les abans esmentades, en destacaria Bowie, una de les co-escrites amb Cooper, que utilitza el recent traspàs del "Duc Blanc" per reflexionar sobre la mort en general, i la CdD.
Em refereixo a la seqüenciada en quart lloc, Gravity, un tema que havia composat feia uns quants anys sense trobar un disc on encabir-lo i sobre el que sembla pilotar aquest treball, potser el més introspectiu que Weller hagi gravat mai.

- PAUL WELLER. Gravity. True Meanings (2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada