The Air That I Breathe (The Hollies)

Covers 10:

Amb un nom inspirat en Buddy Holly, a qui admiraven profundament, THE HOLLIES és un quintet britànic creat l’any 1962 pel cantant  Allan Clarke i el guitarrista Graham Nash, amb la inestimable participació com a compositor del baixista Eric Haydock (mort, per cert, el passat 6 de gener) i una munió de músics més que, tot i què amb un hiat de 23 anys (entre el 1983 i el 2006) sense gravar, han mantingut viu el projecte durant més de cinc dècades, com demostra el recentment publicat Listen This Music (2019), si no erro el vint-i-setè àlbum de la seva discografia.

El seu estil es caracteritza per unes melodies i harmonies en la línia de The Beach Boys i, sobretot, The Everly Brothers, amb una lleugera evolució cap al rock psicodèlic, per insistència del guitarrista que, al comprendre que la resta de membres preferia seguir fidel a l'estil amb que triomfaven i amb molt resultat comercial, va abandonar de seguida la nau, l'any 1968, per unir-se a uns amics americans que havia conegut a Los Angeles, Califòrnia, per formar el primer "supergrup" de la història: Crosby,Stills & Nash.

I així, la banda, va anar publicant singles d'èxit amb hits com Bus Stop, Look Through Any Window, On A Carrousel, Dear Eloise, King Midas In Reverse o Long Cool Woman, un dels meus favorits (vegeu aquí), com no podia ser d'una altra manera, tractant-se d'una imitació descarada del Green River dels Creedence Clearwater Revival. Publicacions, fossin originals o versions d'altres autors, molt més populars que en format LP, en el que, tot i editar àlbums notables com Evolution (1967) o Butterfly 1967), mai van obtenir gaire reconeixement, i encara menys als USA, on sempre se'ls va considerar segon plat de la coneguda british invasion.

Com a CdD he escollit un tema de Hollies (1974), el quinzè LP de la seva discografia i que no s'ha de confondre amb The Hollies (1965), el tercer, un àlbum que hauria passat sense pena ni glòria si no fos per contenir aquesta versió de The Air That I Breathe, el tema composat per Albert Hammond (el pare del famós Albert Hammond Jr. de The Strokes) i Mike Hazlewood, que tancava el disc de debut del primer, l'arxiconegut It Never Rains In Southern California (1972).

Una cançó que, com ha passat tantes vegades a la història del rock i podeu comprovar ara, va tenir més ressò en aquesta afortunada interpretació de The Hollies que en la versió original de Hammond, molt millor compositor (col·laborant amb lletristes com l'esmentat Mike Hazlewood o Hal David, el soci de Burt Bacharach) que cantant, com demostra el fet d'haver estat interpretat per artistes com Johnny Cash, Art Garfunkel, Leo Sayer, Chicago, Whitney Houston, Tina Turner, Dolly Parton, Willie Nelson o, per l'avantatge de ser bilingüe anglo-espanyol, per haver-se criat a Gibraltar, on el seu pare treballava de bomber, Julio Iglesias i Luz Casal.

Una CdD que, tanmateix, ha estat versionada per multitud d'artistes com The Shadows, Olivia Newton-John, k.d. Lang, Simply Red o els granadins Lori Meyers i, fins i tot, plagiada en el mític Creep de Radiohead, qui, desprès d'una demanda dels autors, van haver d'incloure a Hammond i Hazlewood en els crèdits de composició.

- THE HOLLIES/ALBERT HAMMOND. The Air That I Breathe. Hollies (1974)/It Never Rains In Southern California (1972).