divendres, 8 de març de 2019

Charity (Courtney Barnett)


La cantautora i guitarrista COURTNEY BARNETT, amb un estil proper a l’indie-rock i al grunge dels seus admirats Nirvana, va assolir tan gran reconeixement artístic amb el seu LP de debut, Sometimes I Sit And Think, And Sometimes I Just Sit (2015), que la va deixar gairebé paralitzada en front el dubte del temible "segon disc", situació de la que la rescatar un parell d'anys desprès un conegut del blog. I va ser amb l'americà Kurt Vile, aparentment allunyat artísticament de la de Sidney, que van publicar com a duo, emulant els mítics Kurt (Cobain)Courtney (Love), el notable Lotta Sea Lice (2017), el que li va fer agafar esbrancida per continuar.
I el resultat ha estat el recent Tell Me How You Really Feel (2018), un àlbum en el que, musicalment, es manté fidel a la obra anterior, amb el clàssic format guitarra-baix-bateria però en el que dona un pas endavant, literàriament, atrevint-se amb temes més personals, més introspectius tot i què directes, amb el que ha esdevingut un dels compositors amb més talent de la seva generació. 
Un disc en el que participen convidats d'excepció com el guitarrista Dan Luscombe, dels seus paisans The Drones, als que tinc previst en breu dedicar un post , i les germanes Kim i Kelley Deal, que triomfaren, juntes, amb la banda The Breeders i, sobretot, la primera, amb els mítics Pixies. Un LP curt, de 10 tracks que no sumen més de 37 minuts, magníficament introduït per Hopefulessness, a partir del que, disculpeu-me el barbarisme, autèntics "pepinos" com City Looks Pretty, Charity (la CdD) o Nameless, Faceless, s'alternen amb balades com Need A Little Time, Help Your Self o Walkin' On Eggshells.
Us recomano escoltar-les totes, preferiblement d'una tirada, però el compromís del blog és d'un sol tema cada divendres i, a l'hora de triar, he escollit el que considero l'autèntic hit de l'àlbum.

- COURTNEY BARNETT. Charity. Tell Me How You Really Feel (2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada