La cantautora i guitarrista COURTNEY BARNETT, amb un estil
proper a l’indie-rock i al grunge dels seus admirats Nirvana, va assolir tan
gran reconeixement artístic amb el seu LP de debut, Sometimes I
Sit And Think, And Sometimes I Just Sit (2015),
que la va deixar gairebé paralitzada en front el dubte del temible "segon
disc", situació de la que la rescatar un parell d'anys desprès un conegut
del blog. I va ser amb
l'americà Kurt Vile,
aparentment allunyat artísticament de la de Sidney, que van publicar
com a duo, emulant els mítics Kurt (Cobain)
i Courtney (Love), el
notable Lotta Sea Lice (2017),
el que li va fer agafar esbrancida per continuar.
I el resultat ha estat el recent Tell
Me How You Really Feel (2018), un àlbum en el que,
musicalment, es manté fidel a la obra anterior, amb el clàssic format
guitarra-baix-bateria però en el que dona un pas endavant, literàriament, atrevint-se
amb temes més personals, més introspectius tot i què directes, amb el
que ha esdevingut un dels compositors amb més talent de la seva
generació.
Un disc en el que participen convidats d'excepció com
el guitarrista Dan Luscombe,
dels seus paisans The Drones,
als que tinc previst en breu dedicar un post
, i les germanes Kim i Kelley Deal, que triomfaren,
juntes, amb la banda The Breeders i,
sobretot, la primera, amb els mítics Pixies.
Un LP curt, de 10 tracks que
no sumen més de 37 minuts, magníficament introduït per Hopefulessness, a partir del que,
disculpeu-me el barbarisme, autèntics "pepinos" com City Looks Pretty, Charity (la CdD)
o Nameless, Faceless,
s'alternen amb balades com Need A Little Time, Help Your Self o
Walkin' On Eggshells.
Us recomano escoltar-les
totes, preferiblement d'una tirada, però el compromís del blog és d'un sol tema cada divendres i,
a l'hora de triar, he escollit el que considero l'autèntic hit de l'àlbum.
- COURTNEY BARNETT. Charity. Tell
Me How You Really Feel (2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada