divendres, 22 de febrer del 2019

Mar antiguo (El Último de la Fila)


El barceloní, amb orígens a Albacete, Manolo García, cantant, compositor (i pintor amateur) i el vigatà Quimi Portet, guitarrista, compositor i productor, havien format part de les bandes Los Rápidos i Los Burros, amb escassa repercussió, quan, l'any 1984, van decidir un canvi d'orientació, en incorporar al seu estil pop-rock vigorós aires flamencs i arabitzants, fins aleshores només apreciables en la particular veu del primer, amb el resultat d'un dels grups més originals i reeixits que mai no hagi donat la escena musical catalana, EL ÚLTIMO DE LA FILA.
En els quasi tres lustres d'existència, abans d'emprendre sengles carreres en solitari que perduren en la actualitat i que no son motiu d'aquest post, van editar set àlbums amb molt bon resultat artístic i comercial, des del seminal Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1985), amb hits com Dulces sueños o Querida Milagros, al continuísta Enemigos de lo ajeno (1986), el de Insurreción i Aviones plateadosNuevas mezclas (1987), una mena de greatest-hits gravat a Londres; el més intimista i acústic Como la cabeza al sombrero (1988), amb SaraLlanto de pasión com a singles destacats; el més experimental Nuevopequeño catálogo de seres y estares (1990), el de Cuando el mar te tenga Músico locoAstronomía razonable (1993), en el que, deixant de banda els deixos flamencs i virant més cap al pop de guitarres, amb temes com Mar antiguo (la CdD d'avui!) o Como un burro abrazado a la puerta de un baile, van assolir el major èxit de vendes, abans de que, amb el més lent i fosc La rebelión de los hombres rana (1995), tot i contenir la notable Sin llaves, iniciessin una lleugera davallada que, tres anys desprès i sense publicar material nou, acabaria amb la seva dissolució, per motius no explicats que van donar lloc a diverses especulacions com les intencions del guitarrista de  reduir les gires per gaudir de la seva estrenada paternitat o a la voluntat del mateix de cantar en la seva llengua materna.
Com a CdD he triat un tema de Astronomia razonable, un àlbum produït per David Tickle i el mateix Quimi Portet i gravat als Real World Studios de Peter Gabriel, a Londres, amb el que, amb quasi un milió d'exemplars venuts, van duplicar les del seu predecessor, convertint-se en un dels més emblemàtics de la banda. Un LP d'una gran riquesa sonora, amb protagonisme de la guitarra acústica per sobre dels pràcticament relegats sintetitzadors, amb lletres que van del romanticisme a la ironia, amb alguns trets ecològics. Tretze tracks composats musicalment a dues mans però amb lletres de l'un o de l'altre, dels que en voldria destacar dos, Como un burro amarrado a la puerta de un baile, amb lletra d'un Manolo García que canta per primera vegada una vers en català, el cèlebre 

        "Escolta", piquer, dame aire con tu abanico,
        "que soc de Barcelona i em moro de calor"

i, ara amb lletra de Portet, la CdD, un Mar antiguo al que es refereix successivament com a "madre salvaje, de abrigo incierto que acuna el olivar...madre salvaje, en tus orillas de rodillas rezaré...dios salvaje de la encina y del gris olivar", una composició amb uns arranjaments tan excelsos que la repeteixen en versió instrumental com a tema final del disc.

- EL ÚLTIMO DE LA FILA. Mar antiguo. Astronomía razonable (1993).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada