Avui,
dia 3 de juny, està prevista l'actuació al Festival Primavera
Sound, de Barcelona, entre molts d'altres de RADIOHEAD, un
dels grups més prestigiosos i creatius de les darreres 2 o 3
dècades, en el que presentaran el seu nové i darrer treball, A
Moon Shaped Pool (2016).
Aquest
quintet de Oxford (Regne Unit), inalterable des de la seva formació
el 1985, liderat pel carismàtic cantant i lletrista Thom Yorke,
va debutar el 1992 amb un single, Creep, que, tot i contenir
una temàtica força depressiva (I'm a creep -repulsiu-, I'm
a weirdo -bitxo raro-...), va ser tremendament popular, però
l'àlbum en el que s'integrava, Pablo Honey (1993), no era rés
de l'altre món, per el que semblaven condemnats al “one-hit
wonder” (vegeu aquí). Però el segon LP, The Bends (1995), a
contracorrent de la tendència musical del moment, que es debatia
entre el grunge i el brit-pop, amb denses atmosferes de
guitarres (amb un sensacional Jonny Greenwood) i teclats i la
peculiar veu en falset de Yorke, va suposar un pas endavant. i va
preparar el camí cap a la seva consagració amb el següent OK
Computer (1997), una obra que va suscitar l'aclamació unànime
de la crítica i els fans. Un disc en el que les treballades
melodies conviuen amb els arranjaments més experimentals, sovint amb
influències electròniques, amb temes sensacionals com Paranoid
Android, No Surprise, Lucky, The Tourist o
la CdD d'avui, Karma Police.
L'èxit
del disc, la extensa gira mundial conseqüent i desconec si
circumstàncies personals van suposar una forta depressió en el
líder que va obligar a una llarga aturada que la banda, amb una
redefinició de rols, va superar amb una nova direcció, amb la
notable influència del productor Nigel Godrich (el "sisè
Radiohead"), cap a un estil més minimalista, en el que la
electrònica convivia amb orquestració de cordes i apunts
jazzístics, amb el resultat d'un altre grandíssim treball, Kid A
(2000), tan o més bo que l'anterior.
En
els quatre discos posteriors no han parat de innovar, tant en el
vessant artístic com en el comercial, com ha estat la possibilitat
de descarregar-se'ls de forma gratuïta en format digital des de la
seva web oficial, pagant voluntàriament la quantitat que el
client consideri justa, estratègia coneguda com a
“pay-what-you-want”, amb un resultat econòmic que mai
s'ha fet oficial!
El
títol i la lletra de la CdD, Karma Police, prové d'una broma
privada dels membres del grup que utilitzaven aquesta expressió
basada en la teoria hindú de la causa i l'efecte quan algun d'ells
s'equivocava amb una clara intencionalitat humorística. Un tema
d'estructura poc convencional, en el que predomina la guitarra
acústica i el piano, que comença al·ludint a la Policia del Karma,
en el que no escoltareu cap tornada, si no és que considereu com a
tal el This is what you get, que repeteix tres vegades abans
de continuar amb When you mess with us, per acabar, sobre un
fons de sintetitzador analògic, amb el For a minute there, I lost
myself, I lost myself, que va repetint una i altra vegada, tal com
podeu comprovar al vídeo, dirigit per Jonathan Glazer i protagonitzat per l'actor hongarès Lajos Kovács i, és clar,
per Thom Yorke, que el persegeuix amb un Chrysler New Yorker del 1976, amb un final sorprenent.
-
RADIOHEAD. Karma Police. OK Computer (1997).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada