Uns altres que ha tornat!
Després de 10 anys sense
fer-ho, THE MARS VOLTA, el grup format l'any 2001 a El Paso, Texas, pel
cantant i lletrista californià Cedric Bixler-Zavala i el guitarrista
porto-riqueny Omar Rodríguez-López, acompanyats durant la seva
trajectòria per una quinzena de membres més, ha publicat un nou disc.
Dos músics inquiets que,
deixant de banda el punk i el hardcore dels seus inicis amb les
bandes De Facto i At the Drive-In, van triomfar amb un estil
eclèctic que fusiona el prog-kraut-jazz rock amb la música electrònica,
amb algun afegit de llatinoamericana, i unes lletres críptiques, amb
el seu àlbum de debut, De-Loused In The Comatorium (2003), produït per Rick
Rubin i amb la participació de "Flea" i John Frusciante,
els coneguts baixista i guitarrista dels Red Hot Chili Peppers, i de
temàtica conceptual al voltant d'un tal Cerpin Taxt, un morfinòman que, al
despertar-se d'un coma després d'anys, a conseqüència d'una sobredosi, es suïcida
llançant-se des d'un pont a El Paso, sembla que inspirada en el seu amic Julio
Venegas.
Un LP del que he triat la track
número cinc, Drunkship Of Lanterns, com a primera CdD d'avui, al que
seguiria un altre bon disc, Frances The Mute (2005), ara basat en els
diaris recuperats del cotxe de Jeremy Michael Ward, el seu tècnic de so
mort de sobredosi d'heroïna als 27 anys (com no?), i així fins a la mitja
dotzena, fins a la seva dissolució l'any 2013 per seguir amb diversos projectes
sobre els que no ens estendrem.
I ara, fa només unes
setmanes, quan ningú no ens ho esperàvem, ens han sorprès amb l'homònim The
Mars Volta (2022), el setè disc d'una carrera a la que li donen la volta
com a un mitjó, abandonant el so al que ens tenien acostumats per
endinsar-se en estructures més properes al pop convencional i, per tant,
molt més accessible, fins i tot per les lletres, en les que Bixler-Zavala,
alternant l'anglès i el castellà, simplifica el seu missatge mentre relata de
manera biogràfica els gravíssims problemes legals de la seva família en relació
a la pertinença a la Església de la Cienciologia.
Un àlbum, produït pel mateix Rodríguez-López, amb 14 pistes molt més curtes de l'habitual en ells del que, amb el seus poc menys de 45 minuts, en resulta el més breu del seu catàleg, de les que en destacaria algunes com Graveyard Love, Vigil, Que Dios te maldiga mi corazón (amb els seus minsos 01:41"), Equus 3 o Blacklight Shine, la que l'enceta i he escollit com a segona CdD d'avui.
- THE MARS VOLTA. Drunkship Of Lanterns. De-Loused In The Comatorium (2003) / Blacklight Shine. The Mars Volta (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada