Nadadora (Family)

El passat mes d'octubre es va publicar el llibre Un soplo en el corazón. El misterio de Family (Ed. Efe Eme, 2024), en el que l'escriptor César Prieto Álvarez relata la gestació d'un disc considerat una obra mestra de la història de la música pop espanyola.

Amb un títol semblant al de la pel·lícula Le souffle au coeur (Louis Malle, 1973), Un soplo en el corazón (1993) va ser l'únic disc del duo donostiarra FAMILY, integrat per Javier Aramburu (veu, guitarra i sintetitzadors) i Iñaki Gametxogoikoetxea (baix i sintetitzadors), molts dels temes del qual havien aparegut abans en un parell de maquetes en format cassette, quan s'anomenaven El Joven Lagarto, ja que amb la seminal formació La Insídia, amb la que van començar 10 anys abans, no van arribar a enregistrar res.

Un àlbum, produït per Rodrigo Silva Ramos i els mateixos Family, per al que van comptar amb el suport de Fangoria, el grup d'Alaska i Nacho Canut, propietari dels Estudios Vulcano, on el van gravar, que va rebre una aclamació universal de la crítica però del qual no en van fer gens de promoció, distribuint una sola foto, sense concedir cap entrevista i que van interpretar en molt poques actuacions abans de dissoldre's i desaparèixer dels focus per a sempre més, retornant Aramburu, l'autor de la mítica caràtula, a la seva feina de dissenyador gràfic, amb la que ha obtingut una gran reputació, el que no va fer més alimentar el misteri al que al·ludeix el llibre.

Un disc d'una sensibilitat exquisida en base a unes lletres, barreja de malenconia, neguit i solitud, amb un pessic d'alegria, que aporta aquesta sensació de brisa que "bufa al cor" i una música atemporal que recull influències de la guitarra de Johnny Marr (The Smiths), del baix de Peter Hook (Joy Division, New Order) i de la elegància que caracteritza els Pet Shop Boys, que va enlluernar tota una generació i va donar lloc a un denominat Donosti Sound, de la existència del qual en tinc els meus dubtes.

Una obra irrepetible, reeditada, sense remasteritzar, diverses vegades, la influència de la qual en músics posteriors ha estat immensa, fins al punt que se li han dedicat discos d'homenatge en dues ocasions, els anys 2003 i 2014, en els que l'han versionat grups com La Buena Vida, Chucho, La Casa Azul, Nosötrash, els mateixos Fangoria o Los Planetas, esdevenint encara ara, més de 30 anys després de la seva publicació, una fita del pop espanyol. 

Us he de confessar que he tingut moltes dificultats a l'hora d'escollir-ne un, i només un, dels catorze breus i concisos temes, a quin amb més gran poder d'evocació a l'hora d'expressar amb sinceritat els sentiments dels autors. Podien haver estat qualsevol d'ells, com La noche inventada, Como un aviador, Viaje a los sueños polares, Yo te perdí una tarde de abril, Dame estrellas o limones...però, en compliment del maleït compromís, m'he quedat amb el seqüenciat en segon lloc, Nadadora, potser perquè és en un dels que més s'aprecien les influències que he esmentat uns paràgrafs abans.

- FAMILY. Nadadora. Un soplo en el corazón (1993).