Els seguidors del blog més primmirats em direu que l'any que figura
al títol de la CdD d'avui no coincideix amb el que acabem de començar però, en
el meu parer, la coincidència de tres de les quatre xifres, l'alta probabilitat
de que jo no estigui aquí l'any 2525 per escriure'l i la vigència del tema del
que parla son motius més que justificats per avançar la publicació d’aquest post.
Total, que son cinc segles en la història de la humanitat?
Es tracta d'una cançó, In The Year 2525, composada el 1964 però no
publicada fins al 1968, per Rick Evans, qui, acompanyat del també
cantant i guitarrista Danny Zager, integrava el duo ZAGER & EVANS,
que va gaudir d'una gran popularitat quan es va reeditar a l'any següent,
coincidint amb arribada de l'home a la Lluna.
Amb una lletra de contingut post-apocalíptic en la que ens prevé dels
perills que les innovacions tecnològiques poden representar per a la raça
humana, anticipant-se més de mig segle a les distòpies que estan ara tan en
voga, situa l'inici dels mals auguris aquest conegut any twenty five-twenty
five, ("si l'home està viu i la dona sobreviu..."), per avançar
cronològicament al 3535 ("no t'hauràs de preocupar per dir la veritat i no
dir mentides..."), al 4545 ("no necessitaràs ni les dents ni els
ulls...") i així, de mal en pitjor fins al 9595 ("em pregunto si
l'home seguirà viu: s'ha endut tot el que la Terra li pot donar i no li ha
retornat res...") fins que, arribats al 10.000 ("l'home ha plorat un
bilió de llàgrimes per quelcom que no mai no ha sabut i el seu reialme ha
acabat"), s'entreveu un bri d'esperança quan, en els darrers versos diu:
"la brillantor de les estrelles llunyanes en la nit eterna ens indica que
potser només ha estat un ahir", insinuant un cicle en bucle en forma de
naixement-mort-renaixement per a la humanitat.
Una cançó l'èxit de la qual, acompanyats del bateria Dave Trupp, el
baixista Mark Dalton i de The Odessa Symphony, amb arranjaments
de Bobby Christian, els va empènyer a enregistrat tot un LP, subtitulat
com 2525 (Exordium and Terminus) (1969), que ve a dir “Principi i
final”, produït per Ted Daryll i amb 10 tracks del
visionari Evans, del que no en va sortir cap altre hit, esdevenint el
paradigma del que es coneix com a "one hit wonder", i que
suposaria el trencament del duo, que no de la seva amistat, seguint aquest més
o menys lligat al mon de la música fins a la seva mort l'any 2018, i amb un
profitós taller de construcció de guitarres personalitzades (Zager Guitars) a
la seva Lincoln, Nebraska, natal, l'altre.
- ZAGER & EVANS. In The Year 2525. 2525 (Exordium and Terminus) (1969).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada