It's A Sin (Pet Shop Boys)

 

La publicació d'un recopilatori d'èxits dels PET SHOP BOYS m'ha fet reflexionar sobre que, sense ser gaire fan dels senyors Neil Tennant (cantant) i Chris Lowe (teclista), dels qual no tenia res a la meva discoteca física ni virtual, escoltant -per sobre, que son gairebé quatre hores, amb 55 temes, ordenats cronològicament i dividits en tres CD- el recent Smash: The Singles 1985-2020 (2023), la majoria d'ells "em sonen".

A tall d'exemple, i només centrant-me en els primers anys de la seva dilatada carrera, la coneguda com a  "època imperial", qui no recorda cançons (que els lectors que disposeu de temps podeu gaudir en els corresponents links, sense esperar a la CdD del final) com West End Girls o Suburbia, de l'àlbum Please (1986); It's A Sin o What Have I Done To Deserve This? (acompanyats de la nostra coneguda Dusty Springfield);  Heart, del Actually (1987); Domino Dancing, del Introspective (1988); So Hard, del Behaviour (1990) o Go West, la versió dels Village People inclosa al Very (1993), o editats com a singles com Always On My Mind (que recordareu per la interpretació de Willie Nelson) o aquell en el que entrellacen Where The Streets Have No Name, del The Joshua Tree (1987) dels U2 amb I Can't Take My Eyes Off You, popularitzada per Frankie Valli al Solo (1967) i reinterpretada per artistes de tots els temps, des de crooners com Frank Sinatra, Julio Iglesias o Shirley Bassey a bandes com Manic Street Preachers o Muse, però de la que a mi em ve al cap la entranyable versió en el seu particular espanyol de Matt Monro?

I és que, a més a més de la seva inqüestionable qualitat artística, s’ha de reconèixer al londinencs una gran capacitat de promoció de la seva obra, sovint en base a uns espectaculars video-clips. Una qualitat que ha convertit aquests pioners de la música electrònica en reis indiscutibles del synthpop en base a unes melodies tan alegres com exuberants els seus arranjaments, i amb unes lletres iròniques, sovint de contingut reflexiu o cultural.

Com a CdD he triat, en una versió en directe recent, per diferenciar-la de la del video-clip oficial enllaçada a l'inici del post, una de les seves composicions més reeixides, un tema de l'esmentat Actually, el segons dels seus 14 àlbums d'estudi, en el que Tennant, autor de la lletra, reflexiona sobre les sensacions que li van quedar de l'adoctrinament rebut durant l'educació secundària en un col·legi catòlic, com que tot el que havia fet o faria a la vida és pecat...It's A Sin.

- PET SHOP BOYS. It's A Sin. Actually (1987).