Estic segur que fins i tot aquells seguidors del blog que no heu
sentit a parlar de THE BOX TOPS us sonarà la CdD d'avui, sigui en la
versió original o en la que en va fer en Joe Cocker pocs anys després,
el 1970.
Un quintet de Memphis, Tennessee, que practicava el que es coneix com a blue
eyed blues (literalment "blues d'ull blaus", és a dir,
interpretat per músics blancs) en el que destacava la veu d'un jove de només 16
anys anomenat Alex Chilton a qui molts van voler veure com l’Steve Winwood
(vegeu aquí) americà, motiu pel que el productor, Dan Penn, va decidir
que a les gravacions a l’American Recording Studio, l'acompanyessin músics
de sessió en substitució dels membres, amb la conseqüent frustració dels
mateixos que comportaria l'abandó d'alguns d'ells i, finalment, la seva
dissolució.
Una banda que va debutar amb aquest icònic tema que obriria un àlbum de
debut enregistrat a corre-cuita, The Letter/Neon Rainbow (1967),
l'èxit del qual els va portar a publicar-ne dos més en menys d'un any, Cry
Like A Baby (1968) i Non-Stop (1968), en els que no se'ls
va permetre incorporar cap tema propi, el que no va succeir fins al quart i
definitiu, Dimensions (1968), finalment deslliurats de la tirania
de Penn, tot i què massa tard, quan el mal ja estava fet.
Una desbandada que va donar lloc a diversos projectes, el més interessant
dels quals va ser el d'un Chilton amb greus problemes personals després d'un
període solista, qui, de la mà del seu amic Chris Bell, formaria un
dels grups creadors del power-pop, un dels estils més influents en
dècades posteriors, la banda de culte per excel·lència, Big Star, de la que us recomano rellegir el post que li vaig dedicar en el seu dia (vegeu aquí), la memòria de
la qual segueix ben viva, com ho demostra la gira que antics components del
grup com Jody Stephens, i de posteriors com Jon Auer (de The Posies), o admiradors incondicionals com Mike Mills (de REM),
Pat Sansone (de Wilco) i Chris Stamey amb el nom de The
Music of Big Star, en la que actuaran el proper dimecres 15 de novembre a
la Sala Apolo de Barcelona.
Us deixo, doncs, amb aquest breu però extraordinari tema, composat per Wayne Carson Thompson -i en el que l'aspra veu de l'adolescent Chilton està acompanyada, excepcionalment, per la resta de la banda- en el que relata les presses d'un noi per comprar un bitllet d'avió (el soroll del qual s'escolta cap al final), rebutjant agafar el tren, per tornar amb la seva xicota, de la que ha rebut una carta (The Letter) en la que li demana tornar amb ella:
Gimme a
ticket for an aeroplane
Ain’t got time
to take a fast traint
Lonely days are
gone, I’m a-goin’ home
My baby just a wrote me a letter...
- THE BOX TOPS. The Letter. The Letter/Neon Rainbow (1967).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada