Dylan Covers-6:
Per entendre una mica, si això és possible tractant-se de BOB DYLAN, el críptic significat del seu tema que avui compararem amb una reeixida versió del mateix, cal posar-nos en context. I va ser que, l'estiu del 1966, amb el cantautor en un moment de màxima popularitat però exprimit amb un seguit de gires arreu del món i amb la seva salut física i mental al límit, va patir un (mai ben explicat) accident de motocicleta que, si més no, li va servir per descansar, recloent-se al soterrani de la famosa casa a prop de Woodstock coneguda com a Big Pink (vegeu aquí) on, acompanyat de The Band, va assajar i enregistrar múltiples temes, alguns dels quals donarien lloc un temps després a l'àlbum The Basement Tapes (1975), però també per aprofundir en la lectura de la Bíblia (fins i tot temps després s'acabaria convertint al cristianisme) i del cançoner de Hank Williams, el pioner del country.
Unes reflexions que van influir en el seu següent disc, que pren el
nom d'un bandoler del segle XIX, John Wesley Harding (1967), en
el que s'allunya del blues-rock dels dos precedents, Highway 61
Revisited (1965) i Blonde On Blonde (1966), així com del rock
psicodèlic que començava a imperar en aquell moment, per tornar al folk
dels seus inicis, acompanyant-se únicament de guitarra, harmònica, piano, steel-guitar
(Peter Drake), baix (Charlie McCoy) i bateria (Kenny Buttrey),
que enregistraria a Nashville, Tennessee, en uns pocs dies i publicaria
gairebé sense promoció (ni tan sols se'n van editar singles) per la qual
cosa a mi, personalment, m'hauria passat desapercebut si no fos per contenir la
CdD d'avui, All Along The Watchtower, que donaria lloc a un memorable cover.
Una composició senzilla, amb només tres versos, sense tornada i amb uns
pocs acords, en la que el "bard de Minnesota" descriu en un
estil parabòlic, la dramàtica conversa ("Hi ha d'haver alguna manera
de sortir d'aquí...") entre un joker (traduïble com a
"burleta") i un lladre en la que, defugint qüestions concretes,
redueix la confrontació a la essència: els valors humans contra
l'ordre establert, representat, en una possible al·lusió a les companyies
discogràfiques, per aquests prínceps ("aquests homes de negocis que es
beuen el meu vi") que, intentant conservar el poder, vigilen des de
la torre d'ivori, la seva talaia (the watchtower), a la que, com
expressa al darrer vers de forma amenaçant, "s'aproximen dos cavallers, al
temps que gruny el gat salvatge i el vent comença a udolar...".
Una cançó que s'ha escoltat en múltiples pel·lícules, sèries de TV i fins i
tot videojocs, ja sigui la enregistrada pel seu autor o en la versió que
compartim avui, l'èxit de la qual va superar amb escreix la original. És la que
va incloure Jimi Hendrix en el seu tercer i darrer disc, acreditat com a
THE JIMI HENDRIX EXPERIENCE, el doble LP Electic Ladyland
(1968), una obra transcendental de la història del rock en la que, al
trio que completaven el baixista Noel Redding i el baterista Mitch
Mitchell, s'hi van sumar una munió d'amics com tres dels membres de Traffic,
Steve Winwood, Chris Wood i Dave Mason (que interpreta la
guitarra acústica de 12 cordes en el tema avui en qüestió), Buddy Miles,
Al Kooper, Jack Casady (de Jefferson Airplane) o Brian
Jones (de The Rolling Stones).
Un tema que han reinterpretat molts altres artistes sense que cap d'ells
s'hagi apropat a la del malaurat guitarrista, a la que el mateix Dylan va
qualificar com a definitiva, fins al punt d'adoptar alguns arranjaments a l’hora
d’interpretar-la al seus concerts, alguns d'ells enregistrats en directe, com
en aquest magistral Before The Flood (1974), acompanyat de The
Band, amb el no menys virtuós Robbie Robertson a la guitarra, que no
m'he pogut resistir d'afegir com a tercer vídeo d'avui.
Tornem al setembre, amics i seguidors del blog.
- BOB DYLAN/THE JIMI HENDRIX EXPERIENCE/BOB DYLAN & THE BAND. All Along The Watchtower. John Wesley Harding (1967)/Electric Ladyland (1968)/Before The Flood (1974).
