Alegria (Antònia Font)

Anit vam anar al Teatre Grec per assistir al concert que, en el marc del Grec Festival de Barcelona 2024, van oferir els ANTÒNIA FONT, la banda liderada pel compositor i guitarrista Joan Miquel Oliver, a qui acompanyen, des de els seus inicis, l'any 1997, els germans Pere (baterista) i Pau Debon (cantant), el teclista Jaume Manresa i, des del 2000, el baixista Joan Roca, en substitució de l'original, Pere Estarellas. 

Un grup amb un estil inconfusible, no tant pel pop-rock amb aires folk de la seva Mallorca natal com per les lletres, d'un marcat caràcter surrealista, amb temàtica sovint al voltant de l'espai, l'astronomia o l'astronàutica que, fins al 2013, any en el que es van acomiadar indefinidament, havien publicat àlbums com el seminal Antònia Font (1998), el de l'entranyable Viure sense tu; A Rússia (2001), el del tema homònim o Tots els motors; Alegria (2002), el del mateix tema, Alquimistes-samurais o Dins d'aquest iglú; Taxi (2004), el de Portaavions o Extraterrestres; Batiscafo Katiuscas (2006), en el que, amb Wa yeah! o la homònima, fan un gir letrístic cap a la solitud i malenconia; Coser i cantar (2007), una mena de greatests hits amb 20 tracks enregistrades amb l'acompanyament dels 50 músics de la Bratislava Symphony Orchestra; Lamparetes (2011), el de Calgary 88 o Clint Eastwood i Vostè és qui (2012), el més experimental, amb 40 tracks d'entre 01:30" i 02:30" minuts de durada, amb el que, després de 16 anys, posarien fi a la banda.

Un moment a partir del qual els membres del quintet van emprendre projectes diversos, artísticament el més interessant ha estat el d'Oliver, amb mitja dotzena de discos en solitari, així com diverses obres literàries en el camp de la poesia, la narrativa i el teatre, que no son l'objectiu d'aquest post.

El que pocs fans esperàvem va ser la sobtada reaparició al Festival Primavera Sound Barcelona de l'any 2021, seguida de la publicació del que resulta el seu darrer treball, Un minut estroboscòpica (2022), que fins anit només havia estat presentat en format acústic i en sales de petit aforament, amb un altre hit per afegir al sarró, Oh, la la.

Com a CdD he triat, per duplicat, en la versió original i en directe amb l'orquestra, probablement el seu tema més popular i d'indubtable caràcter festiu, que bona falta ens fa en els temps que corren. Us en recordeu?:

          Cau es sol de s'horabaixa

          dins s'horitzó

          damunt sa mar arrissada es avions

          Cau es sol de s'horabaixa

          vermell i calent

          me sala i m'arengada sa pell...

          I alegria...

- ANTÒNIA FONT. Alegria. Alegria (2002).