Steve
Winwood-2:
El segon del quatre capítols previstos sobre Steve Winwood tracta del grup que, amb
19 anys, va formar amb tres amics músics més de la seva Birmingham natal,
havent abandonat el quartet que, tot i portar el nom d'altre, havia liderat des
dels 15, The Spencer Davis Group.
Em refereixo a TRAFFIC,
una banda singular des de la seva concepció instrumental, amb Jim Capaldi a la bateria, Chris Wood als vents, amb predomini de
la flauta i Dave Mason a la
guitarra, ja ho veieu, sense baix, tasca que, com Ray Manzarek a The Doors,
assumia Winwood amb el seu orgue Hammond.
Una formació que, partint del rock
psicodèlic imperant l'any 1967, el del "summer of love", va incorporar elements del blues, el soul, el folk, la música
tradicional i el jazz i, amb la
fantàstica veu "negra" del jove "Stevie" va triomfar amb
singles com Paper Sun, Hole In My Shoe o Here We Go Round The Mulberry Bush, que, coses de la època, no van
incloure en el seu primer LP, Mr. Fantasy
(1967). Un disc molt ben acollit que no va impedir el primer conat
d'abandonament de Mason, per discrepàncies amb els altres tres, que no obstant
va gravar el segon, l'homònim Traffic
(1968), en el que va contribuir amb la meitat de les composicions, entre elles
la mítica Feelin' Allright,
popularitzada anys després per Joe Cocker.
La discogràfica, Island Records, del seu mentor Chris Blackwell, tement el pitjor, va
publicar un tercer àlbum, Last Exit
(1969), amb temes prèviament descartats i altres en directe, la bona recepció
del qual no va evitar la dissolució del grup, però aquesta vegada va ser el
líder qui els va deixar, per iniciar una nova aventura amb dos membres de Cream, Eric Clapton (guitarra) i Ginger
Baker (bateria) i un de The Family,
Ric Grech (baix). Estem parlant de Blind Faith, un efímer
"supergrup" que no va superar la previsible lluita d'egos i va plegar
després d'editar un sol disc, objecte del proper tercer capítol d'aquesta
nissaga, moment a partir del qual Winwood va intentar iniciar una etapa en
solitari amb un nou treball que, gràcies a la implicació de Capaldi i Wood, es
va acabar acreditant a Traffic, titulat John
Barleycorn Must Die (1970), per a molts el millor de la seva discografia.
Però ni això va impedir un seguit de canvis de membres
a la banda que, conservant el nom i sempre amb el nostre protagonista al
davant, va publicar mitja dotzena d'àlbums més, fins el 1977, moment en
el que l'ex-nen prodigi continuaria definitivament com a solista una carrera que tractarem el en
quart i darrer post, amb una
sorprenent reagrupació amb Capaldi (Wood, amb problemes amb les drogues i
depressió, havia mort el 1983, amb 39 anys) per gravar el definitiu Far From Home (1994). Una carrera en
solitari paral·lela a les de Jim Capaldi (mort el 2005 a causa d'un càncer) i
Dave Mason, igualment d'interessants i a les que, possiblement dedicarem una
CdD en un futur no gaire llunyà.
El seminal Mr.
Fantasy, produït per l'americà Jimmy
Miller, és un disc emblemàtic de la època per la seva creativitat, que
evidència el talent individual dels membres, amb composicions de rock intemporal com la inicial Heaven Is In Your Mind o Coloured Rain, de rock psicodèlic a l'estela del Sgt.
Pepper's, de The Beatles,
com Berkshire Poppies o House Of Everyone, altres en les que
incorporen la flauta de Wood, com Dealer,
o el sitar de Mason, com Utterly Simple,
i balades clàssiques com No Face, No
Name, No Number o la CdD, Dear Mr.
Fantasy.
Es tracta d'una composició musical de Winwood i Wood,
amb un ritme oscil·lant, un riff
característic i l'estil vocal marca de la casa, amb una lletra, escrita per
Capaldi, que relata la vida del pobre Senyor Fantasia, un home fastiguejat de
la vida que ha de continuar representant el seu show per no defraudar l'audiència i que comença venint a dir:
"Benvolgut senyor Fantasia, toqueu una melodia per fer-nos feliços, alguna
cosa que ens tregui la tristor, canteu una cançó, toqueu la guitarra, ens podeu
fer riure encara que esclateu en llàgrimes, si us plau no estigueu trist si heu
estat una persona de bé..."
Dear Mister Fantasy play us a tune
something to make us all happy
do anything take us out of thid
gloom
sing a song, play guitar
make it snappy
you are the one who can make us all
laugh
but doing that you break out in
tears
please don't be sad if it was a
straight mind you had
we wouldn't have known you all these
years.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada