Els germans Ismaïla i Sixu Tidiane Touré,
fills de dues de les cinc esposes del seu pare, van nàixer amb només 22 dies de
diferència a la localitat de Ziguinchor, a la regió amb
aspiració independentista de Casamance, al sud de Senegal.
Oriünds de Mali, des d'on havia
emigrat el seu avi, sabater de professió, amb la intenció de capturar cocodrils
als manglars per fabricar les seves peces, quan van
dedicar-se professionalment a la música no van triar el nom d'aquest
rèptil com a símbol familiar sinó l'elefant, per el que s'anomenen, en
llengua soninké, TOURÉ KUNDA.
I, per a això, empesos pel
seu germà gran, Amadou, van
emigrar a París on, es van convertir en els pioners que van obrir pas a futures
estrelles de l'Àfrica Occidental com Youssou N'Dour
o Mory Kanté a la
nova França multicultural. El seu estil barreja els ritmes africans
ancestrals que escoltaven als griots locals
amb música llatina, brasilera, reggae i
pop, que interpreten amb instruments
tradicionals com la kora, el balafó i la percussió, alternats
amb occidentals, incloent sintetitzadors i cantats en sis idiomes
diferents, exemple de la diversitat ètnica del seu lloc d'origen.
Desprès de triomfar amb discos
com E'Mma Africa (1980)
i Touré Kunda (1981)
van patir el sotrac de veure morir l'Amadou en ple concert, per un
atac de cor, circumstància que van superar amb
la incorporació d'un germà petit, Ousmane, i la publicació de Amadou Tilo (1983), dedicat a la memòria del seu germà i
mentor, àlbum al que van seguir Casamance au clair
de lune (1984), el directe Live París-Ziguinchor (1984), el més venut de la seva carrera i una dotzena més.
Superat l'abandonament d'Ousmane i, posteriorment, de varis
músics de la banda d'acompanyament, que van formar el grup Kaoma, amb el que van aconseguir un
èxit internacional amb el hit La lambada (1989), el duo
original va gaudir de moments de gran popularitat com el de la
seva col·laboració amb Talking Heads i,
sobretot, Carlos Santana (Supernatural, 2000) i l'actuació a la
rebuda de Nelson Mandela en
el seu primer viatge a França l'any 1992, una prova més del seu reconegut
activisme polític, principalment a favor dels drets dels infants i
dels sense sostre. També va ser destacada la seva implicació en la recaptació
de fons per adquirir una nova nau per la
ruta Dakar-Zinguinchor desprès de l'esfonsament, l'any 2002,
del Joola, amb més de 1800 víctimes, iniciativa en la que van participar
artistes com Baaba Maal o
Ismaël Lô.
Com a CdD he triat un tema
del seu desè LP, Mouslaï (1996),
un dels menys "africans" de la seva discografia, en base a una menor
utilització de la percussió, a favor d'instruments occidentals com
guitarres, baixos, bateries, trompets i sintetitzadors, al llarg de
catorze emocionants tracks que
semblen aturar el temps en el, possiblement, àlbum més comercial de la
seva carrera. Una obra deliciosa, el nom de la qual fa referència a "la
paraula dels elefants", a la que trobem la fascinat barreja de
ritmes abans esmentats, que ells anomenen "djambaadong", que ha estat des de sempre el seu senyal
d'identitat.
Un tema cantat en llengua mandinga, anomenat Cindy, a la que es refereixen al llibret
del CD com "una nena amb dificultat per comprendre el mon i,
sobretot, l'actitud dels adults que l'envolten, però que és qui portarà
els fills el dia de demà".
Cindy i wili
Moussolou ali wili
Ke lou ali wili
Eh koubal kounna
Farafinonou ali wili koubal kounna...
- TOURÉ KUNDA. Cindy. Mouslaï (1996).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada