Steve Winwood 5:
El cinquè i definitiu post sobre STEVE WINWOOD
versarà sobre la seva etapa en solitari, una vegada liquidats els projectes anteriors, l’Spencer Davis Group amb el que, encara adolescent, va sorprendre el món amb el
seu personalíssim estil vocal, i Traffic,
en les dues etapes del qual, amb l'interludi del fallit Blind Faith, es va consagrar com un dels artistes més influents de
la seva generació.
Una etapa com a solista en la que, des de 1977
fins fa deu anys, ha publicat una desena d'àlbums dels que en destacaria tres,
el segon, quart i sisè de la seva discografia, Arc Of A Diver (1980), Back
In The High Life (1986) i Roll With
It (1988), tots de la que va ser la seva dècada daurada dels 80.
Uns LP's amb un so caracteritzat pel pop, el rhythm & blues, el blue eyed soul (el que no conegueu el concepte vegeu aquí) i el jazz, amb els teclats com a instrument
principal, en el primer dels quals, com diem en català, "interpreta tots els
papers de l'auca", és a dir, composa, grava, produeix, toca tots els instruments
i canta, amb la col·laboració de diversos lletristes, l'únic punt feble que li
reconec al petit "geni de Birmingham", estratègia que canviaria en el
segon, en el que participen artistes tan selectes com Chaka Khan, Nile Rodgers,
James Taylor o Joe Walsh.
I si, arribats aquí, algun jove seguidor del blog es pregunta perquè un artista la
influència del qual ha perdurat en diverses generacions de músics no és prou
conegut pel públic massiu, la meva interpretació és que durant molt temps ha
estat allunyat del primer pla, treballant com a músic de sessió,
extraordinàriament cotitzat, per a la gravació de discos d'artistes tan diversos
com George Harrison, Jim Capaldi (el seu col·lega a
Traffic), Sandy Denny (la ex-Fairport Convention), Marianne Faithfull, John Martyn, Toots & The Maytals o la Fania
All Stars, però també perquè, fruit del seu caràcter discret, ha portat una
vida allunyada de qualsevol escàndol, repartida entre Nashville, Tennessee, i
la campinya anglesa.
Com a CdD he triat un tema del meu àlbum favorit
d'aquesta etapa. Arc Of A Diver,
enregistrat amb la més absoluta llibertat al seu estudi particular a una granja
de Gloucestershire. Un disc de 7 tracks
amb música de Winwood i lletres de Will
Jenning (i, testimonialment, de Vivian
Stanshall i George Fleming),
dels que en destacaria l'inicial, While
You See A Chance, l'homònim Arc Of A
Diver, Spanish Dancer i Night Train, entre el primer i darrer
dels quals he dubtat fins a l'últim moment per escollir com CdD, ja que el
compromís del blog és, com sabeu,
triar-ne una i només una cada setmana.
- STEVE WINWOOD. While
You See A Chance. Arc Of A Diver (1980).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada