Courage Up (Chappaquiddick Skyline)

A alguns seguidors del blog a l'esmentar el mot "Chappaquiddick" és probable que us vingui al cap el tèrbol accident automobilístic en el que es va veure involucrat el senador Edward Kennedy, en el que va morir la seva secretària, Mary Jo Kopechne, recentment portat al cinema amb el nom de "El escándalo Ted Kennedy" (John Curran, 2018), però la veritat és que el post d'avui no hi té res a veure amb el cèlebre incident.

CHAPPAQUIDDICK SKYLINE va un projecte efímer de Joe Pernice, un compositor i cantant de Massachusetts (l'estat al que pertany l'illot, apèndix de l'exclusiva Martha's Vineyard), considerat un dels artistes més importants dels anys 90, des dels seus orígens amb The Scud Mountain Boys, grup amb el que va gravar tres àlbums, més ben acollits per la crítica, sobretot el tercer, Massachusetts (1996), que pel públic en general,

Potser per això va evolucionar del estil acústic propi de l’alt-country cap a l’indie-pop "intel·ligent", amb lletres tan introspectives com ben elaborades, amb un superb sentit melòdic i fantàsticament arranjades, amb un nou projecte que va anomenar The Pernice Brothers, amb el que ha publicat mitja dotzenes d'LP, dels que en destacaria el primer, Overcome By Happiness (1998).

A més a més, aquest inquiet personatge ha publicat discos en solitari, ha col·laborat amb diversos artistes i ha escrit un llibre de poesies, Two Blind Pigeons (2001) i parell de novel·les, Meat Is Murder (2003), inspirada pel mític àlbum homònim dels seus admirats The Smiths, i It Feels So Good When I Stop (2009). I va ser, precisament fruït d'aquesta hiperactivitat que, en un moment en el que es seu germà Bob estava temporalment centrat en la seva professió de científic, Joe Pernice, amb la resta del grup, entre ells la seva parella, la teclista Laura Stein, va endegar un projecte paral·lel amb qui va gravar un únic disc, amb el títol homònim de Chappaquiddick Skyline (2001).

Un disc en el que renuncia als exuberants arranjaments de corda per tornar als seus orígens, amb una simplicitat que no fa més que amplificar la desolació de les seves cançons. Onze composicions pròpies (i una versió del Leave Me Alone d'uns altres ídols seus, New Order) tan càlides com melancòliques, amb temàtica al voltant de la pèrdua i el dolor, des de el track inicial, Everyone Else Is Evolving, en el que va repetint I Hate My Life (odio la meva vida), seguit d'altres perles com Breakneck Speed, Houndred Dollar Pocket o la CdD, el track número dos, anomenat Courage Up, que espero que no només us agradi sinó que us animi a endinsar-vos en la obra de Joe Pernice en els seus múltiples projectes.  

Respecte a la pel·lícula esmentada a l'inici del post no us puc dir res, simplement perquè, a l'hora de publicar-lo, encara no l’he vist.

- CHAPPAQUIDDICK SKYLINE. Courage Up. Chappaquiddick Skyline (2001).