Human Performance (Parquet Courts)

PARQUET COURTS és un quartet integrat pels compositors, guitarristes i cantants Andrew Savage (autor, a més a més, de les lletres i del disseny gràfic dels discos) i Austin Brown i la secció rítmica formada per Sean Yeaton al baix i Max Savage, el germà d'Andrew, a la bateria.

Provinents de Texas i assentats a New York, el seu estil no beu tant del seu lloc d'origen com del d'adopció, amb influències de bandes mítiques locals com Ramones, Velvet Underground, Talking Heads o contemporànies com The Strokes, amb un resultat tan enèrgic com sorollós que podem qualificar de post-punk, francament allunyat del de tantíssimes bandes que "pululen" avui pels carrers de Brooklyn.

Des del 2011 han publicat cinc àlbums, el darrer dels quals, Wide Awake! (2018), amb la inesperada producció d'un conegut del blog, Danger Mouse (vegeu aquí), fa només uns mesos, dels que en destacaria el segon, Light Up Gold (2012) i quart, Human Performance (2016), el meu preferit.

Un disc, el primer editat per l'afamada Rough Trade Records, de Londres, en el que, per primera vegada participen, tot i què simbòlicament, els quatre membres com a compositors, gravat al llarg d'un any als estudis Dreamland, de New York, als Sonelab de Massachusetts i als de Wilco, a Chicago, el líder dels quals, per cert, Jeff Tweddy, hi participa com a guitarrista en dos temes, l'inicial Dust i Keep It Even, a l'igual que Justin Pizzoferrato tocant la botzina d'un cotxe i D. Crystal amb un sorprenent interludi de flauta a la CdD.

Una composició inspirada en un pensament crític, no exempt de sentit del humor, envers l'alienació de la vida moderna, en una ciutat com NYC, a la que, per exemple, la gent, mentre espera els autobusos o trens, no para de mirar cap avall, atenta als missatges de text, que ha situat a A. Savage com un dels millors lletristes de rock de la seva generació.

Escolteu, doncs, l'homònima Human Performance, seqüenciada com a segon track, de la que en destacaria uns cors en capes que, amb una tècnica coneguda com a "blocatge múltiple" que recorda la producció de Tony Visconti per al "Heroes" de David Bowie (vegeu aquí), van sonant més desesperats i llunyans:

               Witness and know, fracture and hurt

               Eyes in the fire, blink unrehearsed

               Shield like a house, closing its doors

               Curved in the dark, rinses of yours.

- PARQUET COURTS. Human Performance. Human Performance ((2016).