Can't Find My Way Home (Blind Faith)

Steve Winwood-3:

El tercer capítol de la sèrie dedicada a Steve Winwood versarà sobre la seva efímera participació a la banda britànica BLIND FAITH.

Es tracta d'un quartet format pel nostre protagonista, que buscava noves sensacions al marge de Traffic; el seu amic i admirat Eric Clapton, que, pel mateix motiu, acabava de deixar a Cream i al que li va costar persuadir, més encara al saber que el bateria seria Ginger Baker, les baralles del qual amb el baixista Jack Bruce van comportar la dissolució d'aquest "supergrup"; i, molt més entusiasmat, el baixista Ric Grech, a qui no va importar deixar penjats a Family en plena gira. 

Amb Jimmy Miller com a productor i en només uns mesos, el segon "supergrup" de la història (tot i què va ser el primer en ser anomenat així) van gravar el disc homònim, Blind Faith (1969), que malgrat presentar un estil continuista respecte als grups mare, va ser molt ben acollit per la crítica i el públic. Malauradament, això va comportar una sortida de gira precipitada sense catàleg suficient, per el que en els concerts havien de recórrer a temes de Traffic i de Cream, generalment més ben acollits pel públic que el material nou.

Això va augmentar la insatisfacció de Clapton, cosa no gaire estranya si tenim en conte la seva carrera, que ja no ho veia clar d'entrada i va haver de posar una "blind faith" (fe cega) en el projecte, que va abandonar-los amb poc més de nou mesos d'existència per sumar-se al seu recent amic Delaney Bramlett amb la formació Delaney & Bonnie & Friends, de la que es va endur alguns membres per gravar un altre disc històric com a Derek & The Dominos, el mític Layla And Other Assorted Love Songs (1970), que no va tenir continuïtat perquè ja sabem que "slowhand" sempre ha d'anar per lliure.

Els tres membres restants van formar la Ginger Baker's Air Force i, de seguida, Wimwood va reagrupar a Jim Capaldi i Chris Wood, emportant-se a Grech en el lloc de Dave Mason, per a reactivar Traffic i una carrera solista fins a la actualitat que comentaren en un futur post sobre el petit geni de Birmingham.

Blind Faith, el disc, consta de 6 tracks, tres de Winwood, un de sol però magnífic de Clapton (Presence Of The Lord), una versió de Buddy Holly i una llarga suite de més de 15 minuts de Baker, amb el típic "solo" de bateria de la època, que fa la sensació que van allargar expressament per completar un LP. D'un àlbum en el predomina el blues-rock he escollit com a CdD el tema més acústic, seqüenciat en segon lloc i composat i cantat per Wimwood, que segur que us agradarà.

I demano disculpes si algú se sent escandalitzat per la portada, obra del fotògraf Bob Seidemann, amic personal de Clapton, que, sense cap lletra, mostra una noia pubescent en topless, amb una nau espacial platejada a les mans, obra del dissenyador de joies Mick Milligan per embellir la capota dels Chevrolet Bel Air, per la que, en base al seu suposat sentit fàl·lic, va estar prohibida als USA, essent substituïda per una imatge del grup.

- BLIND FAITH. Can't Find My Way Home. Blind Faith (1969).