No One Falls Alone (The No Ones)

 

Els americans Scott McCaughey, dels grups The Young Fresh Fellows i The Minus 5 i músic d'acompanyament en les gires dels mítics REM, i el guitarrista d'aquests, Peter Buck, vessats en mil projectes paral·lels amb altres artistes, en un viatge a Noruega per participar en el Ice Station Vadso Festival, van conèixer dos talents locals, el guitarrista Frode Stromstad i el bateria Arne Kjelsrud Mathisen, de les bandes I Was A King i Heroes & Zeros, respectivament, amb els que de seguida van establir gran complicitat, fruit de la qual, a base d'intercanviar-se pistes d'un continent a l'altre, va ser l'EP Sun Station (2017), amb el "super-grup" batejat com THE NO ONES.

I van quedar tan contents del resultat que, el mateix 2017, els europeus van volar a Portland, Oregon, on en cinc dies van gravar un LP, amb lletres majoritàriament composades i cantades per McCaughey (pronunciat Mac-COY), les mescles del qual es van ajornar a causa d'un vessament cerebral d'aquest. I no ha estat fins fa uns mesos, una vegada recuperat i llest per editar-lo, que el disc ha vist la llum amb l'irònic títol de The Great Lost No Ones Album (2020).

Tretze tracks que se us passaran volant en una mica menys de 40 minuts, en els que, com era d'esperar, escoltarem un compendi de power-pop i indie-rock que ens recordarà tant a les bandes mare dels quatre i d'alguns convidats com Patterson Hood (de Drive-By Truckers), Andrew Rieger (de Elf Power) o Debbi Peterson (de The Bangles) com a altres conegudes del blog com The Byrds, Big Star, Dinosaur Jr, The Posies, The Dream Syndicate o The Jayhawks.

Un disc de guitarres vibrant i enèrgic, amb melodies immunes al pas del temps, composades i interpretades amb una solvència sense parangó, com Clementine, Too Blind To Believe, Turn Again o la gemma power-pop que l'enceta i he triat per a CdD d'avui, No One falls Alone.

 - THE NO ONES. No One Falls Alone. The Great Lost No Ones Album (2020).