THE RAVEONETTES és un duet d’indie-rock creat el 2001 a
Copenhaguen, Dinamarca, i establert a Nova York, pel compositor, guitarrista i
cantant Sune Rose Wagner i la baixista-guitarrista i cantant Sharin
Foo, l'estil del qual està influenciat pels "girl groups"
nord-americanes dels anys 60 i pels músics "pioners del rock & roll"
-constatat per ells mateixos al reconèixer en l'origen del seu nom a The
Ronettes i a una cançó, Rave On!, de Buddy Holly- així
com, en menor grau, pel noise de dècades posteriors, amb referències que
van des de The Velvet Underground a Sonic Youth o The Jesus And Mary Chain.
Un grup que, des del seu debut amb l'EP Whip It On
(2002) i l'LP Chain Gang Of Love (2003), ens tenia
acostumats a la publicació d'un disc cada un parell d'anys -a més a més de
l'homònim en solitari de Wagner, cantat en danès, el 2008- fins al 2017 en que
van entrar en pausa, semblava que definitivament, per reaparèixer set
anys després amb The Raveonettes Sing... (2024), un àlbum
totalment de versions d'artistes per ells admirats com els esmentats The Velvet
Underground i Buddy Holly, d'altres "grups de noies" com The
Shirelles i The Shangri-las,The Everly Brothers o Gram
Parsons i el recent, i desè de la seva carrera, Pe'ahi II
(2025), un llançament anodí que no aporta res al setè, Pe'ahi (2014),
ni a la resta del seu catàleg.
Una discografia de la que m'agrada especialment el segon LP, Pretty
In Black (2005), en l'enregistrament del qual van comptar amb figures
com Martin Rev, de Suicide, a les caixes de ritmes, Mo Tucker,
de The Velvet Underground, a la bateria i...atenció! Ronnie Spector, de
The Ronettes, de la veu de la qual, embolcallada amb el més genuí "wall
of sound" ideat pel seu ex, Phil, en podem gaudir en el tema Ode
To L.A. Un dels més destacats del tretze que conté -tots d'autoria pròpia
excepte un, en el que versionen el My Boyfriend's Back, popularitzat
l'any 1963 per The Angels (vegeu aquí), un altre dels seus "girl
groups" favorits- juntament amb altres que ens remeten
al country-pop de The Everly Brothers, com The Heavens i
Here Comes Mary; al surf-pop seixanter com Seductress Of Bums
i Uncertain Times o més roquers com Sleepwalking i la CdD, Love
In A Trashcan.
Una cançó de la que, acompanyats pel baixista Anders Christensen, el
bateria Jakob Hoyer i un tercer guitarrista, Manoj Ramdas, en
podeu gaudir en el següent vídeo, dirigit per Peder Pedersen, d'aires
ben "sixties", per cert.
- THE RAVEONETTES. Love In A Trashcan. Pretty In Black (2005).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada