Hideous (Oliver Sim)

 

Als seguidors més atents de la CdD de ben segur que us sonarà el nom d’OLIVER SIM, un dels dos cantants i baixista de la banda d’indie-rock electrònic The xx (vegeu aquí). Un trio britànic completat amb l'altra cantant i guitarrista Romy Madley Croft i el multiinstrumentista i productor Jamie Smith, amb sengles carreres en solitari, aquest, amb el nom artístic de Jaimie xx, amb l'aclamat In Colour (2015) i ella amb un grapat de col·laboracions i composicions per a altres artistes com Dua Lipa.

I només fa uns mesos, per a sorpresa dels seguidors del grup, pel baix perfil mostrat fins ara, ha estat Sim qui s'ha llançat com a solista amb un àlbum impressionant, Hideous Bastard (2022), amb un perfil propi prou allunyat del so de la banda mare, tot i contar amb el mateix Smith com a productor.

Una obra confessional en la que l'autor experimenta una catarsi emocional envers els sentiments de por i vergonya per la seva condició d'home gai i seropositiu des dels 17 anys, que expressa amb unes lletres tan crues i introspectives com elegants, amb una veu de baríton que ens evoca coneguts del blog com Mark Hollis (de Talk Talk), Perfume Genius o John Grant, amb ritmes expansius, hereus del synth-pop dels 80, i malenconioses melodies d'una bellesa inquietant.

Unes qualitats a les que contribueix l'apartat visual, amb una estètica propera al cinema de terror gore al que l'autor n'és tan afeccionat, paleses en els videoclips, obra del cineasta francès Yann Gonzalez, que, per tal d'introduir-nos en el seu univers particular, acompanyen el llançament d'aquestes 10 tracks, en tot just 34 minuts, de les en destacaria algunes com Saccharine, GMT o Fruit però del que sempre es recordarà el tema inicial, i CdD d'avui, esclar, Hideous.

Un començament fosc en el que Oliver es mira al mirall i veu un monstre al que odia, per el que s'amaga, sense sortir de casa, en un ostracisme autoimposat del que se'n sortirà amb l'aparició de la llum, representada per un angelical Jimmy Somerville, l'excantant de Bronski Beat i The Communards i activista del moviment LGTBI+, amb una veu que li obre el cel quan li diu que "escolti la seva pròpia veu i obri el cor a l'amor dels demés", el que l'empeny a revelar la seva condició i, així, alliberar-se. 

- OLIVER SIM. Hideous. Hideous Bastard (2022).