Desprès de viure una temporada a New York City,
on va sortir una mica perjudicat pel consum de drogues i l'abús d'alcohol, Mike Hadreas, nascut a Seattle
(Washington) va tornar a viure a casa de sa mare a Everett (Washington) per
dedicar-se professionalment a la música i, amb 32 anys, amb el nom artístic de PERFUME GENIUS, ja porta publicats tres
LP.
En els dos primers, Learning (2010) i Put Your
Back N 2 It (2012) es va mostrar com un autor minimalista que basava la
seva proposta amb una veu característicament tremolosa i els arranjaments de
guitarra i piano per el que havia estat comparat amb artistes com l’Antony Hegarty (Antony & The Johnsons) menys operístic o el primer i més íntim Sufjan Stevens, i amb lletres d'una
franquesa poc habitual al voltant de la lluita contra les addiccions, les
malalties (ell mateix pateix la malaltia de Crohn) i, sobretot, del món de la
homosexualitat, el que va quedar palès en el videoclip del tema Hood
que va gravar amb actituds ben explícites amb l'actor de porno gay Arpad Miklos.
En el tercer, Too Bright (2014), en
canvi, sense deixar d'exhibir la seva sensibilitat per al pop dramàtic i emocional, marca més diferenciadament el seu camí
experimentant amb atmosferes més denses i robustos passatges electrònics per a
la qual cosa va contar amb la participació de John Parish, l'habitual col·laborador de la seva admirada P.J. Harvey, a la bateria, de Adrian Utley (de Portishead) com a productor, a més a més de tocar el baix i els
sintetitzadors i, és clar, del seu xicot i enginyer habitual Alan Wyffels.
A Too Bright, títol que fa més referència a la indumentària
que l'autor llueix a la portada que no al contingut del disc, Hadreas es mostra
depressiu, fins i tot turmentat en alguns moments, i conté alguns tracks que ben bé encaixarien en els
discos precedents, com l'inicial I
Decline o l'homònim Too Bright,
amb altres en que predominen els sintetitzadors, com My Body o Grid i, els
meus preferits, les precioses balades Fool,
No Good o la CdD d'avui, Queen.
És un himne psicodèlic, com si diguéssim glam-rock futurista, marcat pel ritme
pesant de la bateria i els sintetitzadors, amb un omnipresent brugit de fons,
brut i amenaçant, que emmarquen la veu cap a un cant coral final que dota a la
composició d'una èpica inesperada, amb una lletra bastant clara si esteu
familiaritzats amb aquest argot: "No saps que la teva reina (Don't you know your queen)
...fuetada...esquerdada...plena de malalties...no em coneixes?" i que
arriba a inquietar descaradament a la línia que, just abans d'una
explosió de tambors, diu: "Cap família està segura quant em remeno a
prop" (No family is safe when I sashay).
Senzillament...fascinant!
- PERFUME GENIUS. Queen.
Too Bright (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada