Us sorprendria, seguidors del blog, que un grup que fa 35 anys va
gravar un disc amb el que van obtenir prou ressò com per emprendre una gira
internacional, a la que se'n van adonar que actuar en públic no era el
seu i ho van deixar i encara ara el disc s'escolta i és considerat per molts
com una obra de culte? I que la banda actua de tant en tant, com per exemple en
el Festival Primavera Sound del 2008,
per seguir presentant el mateix disc?
Doncs això és una realitat. Es tracta dels YOUNG MARBLE GIANTS, trio de
Cardiff (País de Gal·les) -el nom dels quals s'inspira en els koúros, antigues estàtues de marbre
gregues que representen a la joventut-, format per Stuart Moxham (compositor principal, guitarra i teclats), el seu
germà Phil (baix i caixa de ritmes)
i la cantant Alison Statton, la veu
de la qual, juntament amb la minimalista instrumentació dels primers, és el
segell que els caracteritza.
El seu estil es pot reconèixer amb uns pocs
segons d'escolta, no tant pel ritme de la guitarra Rickenbacker com per les línies d'òrgan elèctric (un Galanti amb menys prestacions que
qualsevol Casio de joguina), pel baix
prominent i per la veu freda i poc modulada de la solista, el que va donar lloc
a un estil ben diferent de l'imperant a la època, podent ser considerats
pioners del que posteriorment es coneixeria com a post-punk o new wave.
Desprès de la separació van començar sengles
carreres, Stuart va gravar diversos discos, amb el grup The Gist, en solitari o en col·laboració, com en el duo amb Louis Phillippe; Alison va formar el
grup Weekend amb en Phil, qui
tanmateix va tocar el baix amb The
Communards i amb Everthing But The
Girl, però van mantenir la relació i es van reunir ocasionalment per actuar
en alguns programes de ràdio (BBC Radio Wales, Peel Sessions...) i festivals, com el de Hay-on-Wye, All Tomorrow's
Parties o l'esmenta Primavera Sound
de Barcelona.
El disc en qüestió és Colossal Youth (1980), gravat en cinc dies i constituït inicialment
per quinze cançons curtes que en total no superen els 38 minuts, a les que en
successives reedicions se li han anat afegint més, fins a un total de 41, això
si, totes resultants de les mateixes sessions de gravació. La feina que va fer
aquest trio en cinc dies va ser incommensurable, això si que és aprofitar el
pressupost que Rough Trade Records va
invertir en el lloguer dels Foel Studios,
de Cardiff. L'àlbum està considerat una obra mestra a la que, en terminologia
culinària actual, podríem qualificar de "deconstruccionista" i la
seva influència ha estat reconeguda per artistes com Yo La Tengo, Beat Happening,
els esmentats Everithing But The Girl, Peter
Buck, de R.E.M.. o, els mateixos Kurt Cobain, de Nirvana, i la seva dona Courtney
Love, qui, amb el seu grup Hole,
va fer una magnífica versió del tema Credit
In The Straight World en el disc Live
Through This (1994).
Si hi parem atenció, al llarg del disc hi trobarem
ressò de música de cabaret, cinematogràfica a l'estil Morricone, de samba, tango, rhythm
and blues, funk, boogie, folk, pop i
hard-rock i, fins i tot, cant
gregorià (i no exagero!). Si he de destacar algun tema dels 15 del disc
original ho faria per la inicial Searching
For Mr. Right, N.I.T.A., Brand-New-Life i la CdD, Wurlitzer Jukebox, una cançó amb una línia de baix que, amb una
precisió mecànica, ens dibuixa l'esquelet del funk. Una música aparentment freda però commovedora que ha superat
el pas del temps sense envellir ni una mica.
- YOUNG MARBLE GIANTS. Wurlitzer Jukebox. Colossal Youth (1980).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada