Tot i haver publicat tres discos liderant, entre
el 2006 i el 2011, el quartet The Harpoons, no va ser fins a l'estrena
en solitari que EZRA FURMAN va obtenir el reconeixement de la crítica
amb el seu debut, Day Of The Dog (2013).
Un LP eclèctic, barreja de folk, pop,
punk-rock i blues, que evidencia la influència de mites con Bob Dylan, Patti Smith o Bruce Springsteen, en el que s'acompanya
de The Boyfriends, banda que, sense canvis substancials en la seva
formació, amb el temps va canviar el nom a The Visions i, darrerament, a
The Band With No Name.
Un àlbum seguit del, per a molts,
zenit de la seva discografia fins ara, Perpetual Motion People (2015),
a partir del qual ha expressat sense embuts la transformació de
l'artista des de la pansexualitat al travestisme, per acabar en el trànsit, amb
la trilogia que conforma la seva obra posterior, Transangelic Exodus
(2018), Twelve Nudes (2019) i, publicat fa només uns mesos, All
Of Us Flames (2022).
Un disc, produït per John Congleton, en el
que aquesta jueva -i segons tinc entès, aspirant a rabí- de Chicago, aprofitant
la popularitat que li va donar la banda sonora de la primera temporada de la
telesèrie de Netflix de la que n'és autora, Sex Education (2019),
intenta trencar vincles amb la societat patriarcal i donar veu al col·lectiu
transgènere del que forma part, de l'opressió contra el qual en fa un
paral·lelisme amb l'èxode jueu, ben palès a la frase que conté el títol de
l'àlbum, "None of us ashes, all of us flames, and I want us
to read it aloud" (Cap de nosaltres cendra, totes som flames...),
extreta del tema Book Of Our Names, un dels més reeixits,
juntament amb altres com Dressed In Black i els dos més
"springteenians" del dotze que conté, el que l'enceta, Train
Comes Through, amb el tren com a metàfora del canvi de sexe (que
podeu escoltar aquí) i la CdD, Forever In Sunset, amb un crescendo,
salvant les distàncies, a l'estil E Street Band.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada