divendres, 9 de març de 2018

Skim (TORRES)

Mackenzie Scott va ser criada per una família adoptiva cristiana a Macon, Georgia (USA) i des de ben joveneta va mostrar grans aptituds musicals, tocant diversos instruments i cantant als cors de l'escola i l'església baptista que va perfeccionar estudiant cant (i literatura anglesa) a la Universitat de Belmont, a Nashville, Tennessee i, quan es va fer professional va triar el nom artístic de TORRES en homenatge al seu avi. 
Decebuda per la manca de ressò del seu disc de debut, l'homònim Torres (2013), gravat a l'estudi de Tony Joe White, es va traslladar a Brooklyn, New York però el segon, Sprinter (2015), el va acabar gravant a Dorset, Anglaterra, amb un productor conegut del blog, Rob Ellis, bateria de la meva admirada PJ Harvey, entre altres activitats, i va ser molt millor acollit per la crítica i el públic general.
Potser per aquest motiu, per al tercer, Three Futures (2017), va decidir mantenir el mateix equip però, lluny d'adormir-se en els llorers (no sé si la expressió és acceptable en llengua catalana) va fer un  salt qualitatiu, aprofundint en textures avantguardistes de pop electrònic i industrial, properes al krautrock, on es nota la ma d'Ellis en els sintetitzadors i percussions programades (caixes de ritmes), perfectament fusionats amb les guitarres i amb unes lletres en les que, allunyant-se de la educació tan conservadora que va rebre a la profunda Macon, explora la sensualitat en les seves múltiples formes. 
Un àlbum fosc i sonorament homogeni en el que cada escolta es veurà recompensada amb el descobriment de nous detalls com diversos riff de guitarra als que us recomano especial atenció i dels que la CdD n'és un exemple. Es tracta del track número 2, el complex i sinuós Skim, un dels millors del disc, juntament amb l'homònima Three Futures, Righteous Woman o Helen In The Woods...però ja ho sabeu, hem d'escollir-ne un cada divendres.

- TORRES. Skim. Three Futures (2017).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada