Mackenzie Scott va ser criada per una família adoptiva
cristiana a Macon, Georgia (USA) i des de ben joveneta va mostrar grans
aptituds musicals, tocant diversos instruments i cantant als cors de l'escola i
l'església baptista que va perfeccionar estudiant cant (i literatura anglesa) a
la Universitat de Belmont, a Nashville, Tennessee i, quan es va fer
professional va triar el nom artístic de TORRES
en homenatge al seu avi.
Decebuda per la manca de ressò del seu disc de
debut, l'homònim Torres (2013),
gravat a l'estudi de Tony Joe White,
es va traslladar a Brooklyn, New York però el segon, Sprinter (2015), el va acabar gravant a Dorset, Anglaterra, amb un
productor conegut del blog, Rob Ellis, bateria de la meva admirada PJ Harvey, entre altres activitats, i
va ser molt millor acollit per la crítica i el públic general.
Potser per aquest motiu, per al tercer, Three Futures (2017), va decidir
mantenir el mateix equip però, lluny d'adormir-se en els llorers (no sé si la
expressió és acceptable en llengua catalana) va fer un salt qualitatiu,
aprofundint en textures avantguardistes de pop
electrònic i industrial, properes al krautrock,
on es nota la ma d'Ellis en els sintetitzadors i percussions programades
(caixes de ritmes), perfectament fusionats amb les guitarres i amb unes lletres
en les que, allunyant-se de la educació tan conservadora que va rebre a la
profunda Macon, explora la sensualitat en les seves múltiples formes.
Un àlbum fosc i sonorament homogeni en el que cada
escolta es veurà recompensada amb el descobriment de nous detalls com diversos riff de guitarra als que us recomano
especial atenció i dels que la CdD n'és un exemple. Es tracta del track número 2, el complex i sinuós Skim, un dels millors del disc,
juntament amb l'homònima Three Futures,
Righteous Woman o Helen In The Woods...però
ja ho sabeu, hem d'escollir-ne un cada divendres.
- TORRES. Skim.
Three Futures (2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada