Dylan Covers-14:
La cançó de BOB DYLAN d'avui, amb la seva
corresponent cover, és el tema homònim del seu tercer LP, i primer
amb tots de composició pròpia, The Times They Are a-Changin'
(1964). Un disc que no figura, ni de lluny, entre els meus preferits
del de Duluth, en el que, amb producció de Tom Wilson, interpreta deu
temes acompanyant-se únicament de la guitarra acústica i l'harmònica, la
temàtica dels quals transmet el seu gran compromís del moment amb les causes
socials, criticant situacions com la pobresa o el racisme, esdevenint paradigma
del que coneixem com a "cançó protesta".
Així, a North Country Blues, descriu
l'empobriment d'un poble miner -potser de la seva mateixa Minnesota
natal- a causa de la deslocalització, amb paraules de la dona d'un
treballador a l'atur: "It's much cheaper in the South American towns,
where the miners work almost for nothing" (És més barat a Sud-Amèrica,
on treballen gairebé per res); a Only A Pawn In Their Game com un
polític sureny esbronca un blanc pobre dient-li "No et queixis, que tens
més que els negres"; o a The Lonesome Death Of Hattie Carroll
l'assassinat d'una dona negra de 51 anys per un jove blanc de 21, fill d'una
família rica de Maryland, pel que fou condemnat a 6 mesos (sis!) de presó,
però de les que en destaca la que l'enceta i titula, The Times
They Are a-Changin'.
Una cançó que reflectia la sensació de frustració
d'una generació de joves (molts dels quals poc després abraçarien la
cultura hippie) davant les injustícies permeses pels seus governants
però que, malauradament, segueix vigent en l'actualitat, tot i que, per a molts
de nosaltres, aquella època en la que els canvis semblaven, no tan sols
possibles, sinó irremeiables, és aigua passada i no n'albirem un retorn.
Un himne contracultural que, d'inici, interpel·la
la gent en general a "admetre que les aigües han crescut i aviat estareu
xops fins a l'os i, si voleu salvar el vostre temps, millor que comenceu a
nedar o us enfonsareu com una pedra, perquè els temps estan
canviant" per continua amb els escriptors i crítics, els polítics
(senadors i congressistes, diu) i les mares i pares, per acabar amb un vers
final d'aire bíblic que, resumint, diu que "la maledicció està llançada,
el lent ara serà el més ràpid, l'ordre s'esvaeix i el primer serà l'últim
perquè The Times They Are a-Changin'".
Una cançó icònica que avui escoltarem també en la
versió que en fa MICAH P. HINSON al seu àlbum All Dressed Up And
Smelling Strangers (2009), en el que, en el que inicialment havien de
ser dos LP, el primer acompanyant-se només d'una guitarra acústica i el segon
amb senzills arranjaments elèctrics, es fa seves 16 composicions
d'altres músics, de les que en destacaré "només" les d'altres "coneguts del blog" com la de Dylan que avui ens ocupa; Suzanne,
de Leonard Cohen i My Way, de Frank Sinatra, en el primer
grup, i Stop The World, de Patsy Cline; Are You Lonesome
Tonight? d’Elvis Presley; In The Pines, de Leadbelly
però popularitzada després per Nirvana; You Didn't Have To Be So Nice,
de The Lovin`Spoonful; Listen To Me, de Buddy Holly i While
My Guitar Gently Weeps, de The Beatles, al segon.
Una cover que ben poc aporta a la original
del mestre, excepte la intensitat i passió que hi posa, fins
al punt de que la veu se li esquerda a Hinson unes quantes vegades, una imperfecció que
no es molesta en corregir, el que afegeix més dramatisme a la
interpretació.
Per cert, si el voleu escoltar en directe, sabeu que el xerrameca texà actua aquesta nit a la sala El Molino de Barcelona.
- BOB DYLAN/MICA P. HINSON. The Times They Are a-Changin'. The Times They Are a-Changin' (1964)/All Dressed Up And Smelling Strangers (2009).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada