Si fa tres setmanes celebràvem la publicació del primer LP
en solitari de Kim Deal, l'eixerida baixista de la primera, i més
esplendorosa, època dels Pixies, avui recordarem un altre projecte així
mateix fonamental de la seva carrera, THE BREEDERS.
Una banda creada amb una altra "coneguda" nostra, Tanya
Donelly, aleshores membre de The Throwing Muses, completada amb la
baixista Josephine Wiggs (ja que Kim havia recuperat el seu instrument
preferit, la guitarra), la violinista Carrie Bradley i el bateria Bill
Walford, qui, després d'enregistrar a Edimburg un primer àlbum, Pod
(1990), amb el productor, prou conegut del blog, Steve Albini,
abandonaria la formació per dedicar-se en exclusiva als Slint (a
qui algun dia dedicarem una CdD), essent substituït per Jim
MacPherson.
Amb els Pixies en stand-by, l'entrada al grup de Kelley Deal,
la seva bessona, i la sortida de Donelly per formar Belly
(de qui parlarem en breus en aquest blog), el següent disc, Last
Splash (1993), va resultar tota una sensació però l'addicció a les
drogues de la "germaníssima" i la marxa de Wiggs van acabar temporalment amb
les autodenominades "paridores" (terme despectiu amb el que
la comunitat LGTB solia referir-se als
"heteros"), el que va portar a la nostra protagonista, com vàrem
avançar en el seu dia, a formar The Amps, amb l'esmentat MacPherson, amb
qui publicaria un sol LP, Pacer (1995).
Un grup de curt recorregut perquè, Kim i Kelley, amb altres acompanyants,
van ressuscitar el projecte i publicar dos discos més, Title TK
(2002) i Mountain Battles (2008) i, després d'una tornada fallida
amb els Pixies, amb el que no va arribar a participar en cap dels posteriors
cinc enregistraments dels bostonians), encara un altre, All Nerve
(2018), el darrer del que en tinc constància.
La CdD d'avui és la més emblemàtica de la seva discografia, una de les
quinze que componen l'esmentat Last Splash, tretze d'elles
composades per Kim Deal, en les que demostra la injustícia del seu aclaparament
per part de l'egocèntric Black Francis i
que comportaria la seva fugida dels Pixies, on el seu talent era
menystingut.
Un disc en el que la de Dayton reprèn la fórmula
distorsió-melodia-distorsió que va immortalitzar el seminal grup, palès en
aquest autèntic himne de l’indie-rock de tots els temps, Cannonball,
del que és de justícia reconèixer que el preciós riff de baix no és obra
de la Deal (recordeu-vos que aquí torna a tocar la guitarra) sinó de la
esmentada Josephine Wiggs, i del que en podeu gaudir en el vídeo enregistrat a
mitges per una altra "coneguda", la tocaia Kim Gordon (de Sonic Youth) i el cineasta Spike Jonze.
- THE BREEDERS. Cannonball. Last Splash (1993).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada