Country Music-7:
Al post d'aquesta setmana, el setè dedicat a clàssics de la Música
Country, recordarem una mena de "supergrup" integrat pels quatre
homes (els altres dos corresponen a dues fémines, Dolly Parton i "la Clyne") que han protagonitzat els sis anteriors, Waylon Jennings,
Willie Nelson, Johnny Cash i Kris Kristofferson.
Uns personatges, en un temps en el que les seves carreres artístiques no
passaven pel millor moment, van decidir revitalitzar-les (com així va ser)
sumant el seu talent interpretatiu per enregistrar Highwayman
(1985), un disc de versions de temes d'altres autors, amb l'excepció de dues,
Big River i Committed To Parkview, composades i prèviament publicades
per Cash en el seus àlbums Sings The Songs That Made Him Famous
(1958) i One Piece At A Time (1976), respectivament.
Un LP en el que les veus dispars d'aquests músics autodefinits com a "Outlaws"
(Proscrits) es van conjuminar, gairebé com si d'un trencaclosques es tractés,
amb un resultat que només podem qualificar de màgic, l'èxit del qual van
intentar esprémer en dos àlbums posteriors més, Highwaymen 2
(1990), produït així mateix per Chip Moman, i, aquesta vegada amb Don
Was i acreditat per primera vegada amb el nom de THE HIGHWAYMEN amb
el que han passat a la història, The Road Goes On Forever (1995),
amb resultats cada un més decebedors, però que van permetre al quartet alternar
les seves carreres en solitari amb gires conjuntes arreu d'Amèrica i Europa
fins a la mort de Jennings l'any 2002, només uns mesos abans de que ens deixés
en Cash el 2003, molt més precoces que la de Kristofferson, que ho va fer el
passat mes de setembre del 2024, deixant a Nelson com a únic supervivent, i en
actiu a punt de complir els 92 anys, amb el que representa ser l'artista de
música popular més longeu del mon.
Dels deu temes que comprenen el seu disc de debut en cal destacar també el
segon, Desperados Waiting For A Train, de Guy Clarke, Deportee,
una cançó no gaire coneguda de Woody Guthrie amb una breu col·laboració
en llengua castellana del texà Johnny Rodríguez, el més cèlebre Against
The Wind, de Bob Seger, i l'homònim que l'enceta i CdD
d'avui, Highwayman.
Una composició de Jimmy Webb, publicada al seu LP El Mirage
(1977) i inspirada per un somni després d'una nit de borratxera per Londres amb
el seu amic Harry Nilsson, en la que els quatre cantants interpreten una
estrofa cadascun en la que diversos personatges moren i reneixen. Així Nelson
és un bandoler als que capturen i pengen, Kristofferson un mariner que ho fa a
causa d'una tempesta al Golf de Mèxic, literalment "Horn to Mexico",
diu (el mateix al que ara algú ha decidit rebatejar com Golf
d'Amèrica), Jennings en un accident durant la construcció la presa Hoover, al
riu Colorado, mentre Cash és el pilot d'una aeronau que els interconnecta a
tots, de tal manera que, com podeu apreciar en el primer vídeo (el segon és
“per les cares”), van reapareixent reencarnats en genets cavalcant pel desert
per acabar amb els seus rostres (que alguns volen comparar amb les dels presidents del
Mont Rushmore) conformant la caràtula d'aquest mític disc.
- THE HIGHWAYMEN. Highwayman. Highwayman (1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada