Skeleton Key (Mark Lanegan)

L'estranya parella (La bella i la bèstia) - 4:

La darrera dècada ha estat artísticament molt desigual per a ¨l'estranya parella" a la que està dedicada aquesta sèrie de CdD (vegeu aquí). Així, mentre Isobel Campbell ha publicat un sol disc, el preciós There Is No Other (2020), comentat al post anterior (aquí), MARK LANEGAN (i aquí), participant en projectes paral·lels amb músics coneguts del blog com Josh Homme (dels QOTSA) i un altre hiperactiu, Greg Dulli (de The Afghan Whigs, The Twilight Singers, The Gutter Twins...) o no, com Duke Garwood, Alain Johannes i Rob Marshall i en solitari, acompanyant-se o no de la Mark Lanegan Band, ha estat especialment prolífic amb més de mitja dotzena d'àlbums, dels que en destacaria un parell, Blues Funeral (2012) i el darrer, Straight Songs Of Sorrow (2020).

Un LP posat en circulació només unes setmanes després de les seves memòries, Sing Backwards And Weep (2020), llibre amb el que comparteix la documentació dels aspectes autobiogràfics més sòrdids com la delinqüència, les drogues o els trastorns mentals. El dotzè editat en solitari i primer en el que no participa Mike Johnson però sí alguns dels "sospitosos habituals" abans esmentats (Johannes i Dulli) i altres com John Paul Jones (ex Led Zeppelin), Warren Ellis (el violinista col·lega de Nick Cave), Adrian Utley (de Portishead), Mark Morton, Ed Harcourt o Shelley Brien, la seva parella, co autora de dos temes i amb qui es marca un preciós duet a This Game Of Love, tot i què amb un registre ben allunyat dels que ens tenien acostumats en els tres àlbums de la època que hem convingut qualificar com de "La bella i la bèstia".

Un àlbum a l'alçada dels millors de la seva discografia, com Field Songs (2001) o l’esmentat Blues Funeral (2012), en el que apreciem els dos vessants habituals del cantautor, el tradicional folk-blues, en temes com Apples From A Tree (amb Morton com a co autor) o Stockholm City Blues, i l'electrònic, com la inicial I Wouldn't Want To Say o la CdD, Skeleton Key.

Una llarga -més de set minuts-, inquietant i misteriosa composició al voltant del dolor, la redempció i l'amor, en la que esmenta el títol del disc a l'estrofa en la que ens convida a que el seguim al soterrani on cantarà una dolça i directa cançó de dolor:

          Come on, follow me through the underground

          And I will sing to you a song of sorrow

          I will sing to you a sweet, straight song of sorrow...

          Skeleton key, where are ya? Yeah

 - MARK LANEGAN. Skeleton Key. Straight Songs Of Sorrow (2020).