Una banda que, tot i haver estar triada per la revista New Musical Express per incloure el single Velocity Girl en la mítica cassette C-86, no ha tenir fàcil al principi, amb dos àlbums que van passar desapercebuts fins que un antic amic de l'escola, Alan McGee, propietari dels estudis Creation, els va iniciar, no sense resistència, en la escena acid house i, de la mà dels productors Hugo Nicolson i el també DJ, recentment traspassat, Andrew Weatherall, els va gravar un disc que ho canviaria tot.
Em refereixo a Screamadelica (1991), una mescla sense límits d'estils com el dub, l’àcid house, el gospel, l’ambient, la psicodèlia i el pop que va trencar les barreres entre el rock i el dance.
Un LP amb hits com Loaded, Come Together, Higher Than The Sun o Don't Fight It, Feel It l'èxit comercial del qual van anar paral·lels al consum d'estupefaents, el que va comportar diferències i canvis de membres del grup, el que seria una constant al llarg dels 30 anys de carrera, en els que, amb resultats artístics desiguals, van publicar un total d'onze àlbums d’estudi dels que en destacaria el cinquè, Vanishing Point (1997), amb Kowalski com a hit principal; el sisè, XTRMNTR (2000), llegit "Exterminator", una obra d'intens contingut polític -no en va el seu pare, Bob Gillespie, va ser membre del Partit Laborista Escocès - amb la participació de Kevin Shields, ex-guitarrista de My Bloody Valentine, amb singles com Swastika Eyes, Kill All Hippies o Blood Money i el desè, More Light (2013), amb tracks destacats com 2013, Invisible City o It's Allright, It's OK.
Una sèrie de temes, i molts més, fins a un total de 31, que aquells seguidors del blog que no coneixeu i us voleu endinsar en la anàrquica i dispar discografia dels de Glasgow, trobareu recopilats en ordre cronològic en un doble CD editat l'any passat amb el nom de Maximum Rock'n'Roll: The Singles (2019), que us recomano de totes totes.
A l'hora de triar la CdD d’avui he dubtat entre unes quantes, però totes de l'esmentat Screamadelica, un àlbum transcendental -presentat amb aquesta mítica caràtula, obra de Paul Cannell, inspirada en la contemplació del sostre de Creation Records sota el efectes de la LSD i de la qual l'Oficina de Correus d'Anglaterra en va fer un segell- amb 11 tracks, 10 d'elles composades per Gillespie i els guitarristes Andrew Innes i Robert Young, però en el que la labor dels productors, principalment Weatherall, fou fonamental, tot i què el tema finalment escollit és un dels dos acreditats a Jimmy Miller.
I no es tracta de cap dels esmentats abans sinó de l'inicial, Movi´n On Up, un himne amb reminiscències "stonianes" amb un magnífic acompanyament vocal de Denise Johnson i un dels començaments, amb uns acords de guitarra electroacústica, piano i uns cops de tambor, més recognoscibles de la història del rock.
- PRIMAL SCREAM. Movi'n On Up. Screamadelica (1991).
Es comunica als seguidors del blog que els següents dos divendres, festivitats de Nadal i Cap d'any, no es publicarà la CdD.
ResponElimina