A la darrera dècada del segle XX la escena musical
novaiorquesa llanguia enfront de ciutats com Los Angeles, Califòrnia o Seattle,
Washington, bressols de moviments com el hard-rock
i el grunge, respectivament, situació
al rescat de la qual van venir els INTERPOL,
la banda, és clar, res a veure amb la coneguda Organització Internacional de
Policia Criminal.
Una banda que, en contra del que cabia esperar, no va
ressuscitar els esperits de mítics grups locals com The Velvet Underground, Blondie,
Television o Talking Heads, sinó que es va inspirar en grups britànics dels anys
80 com Joy Division, per sobre de
tots, The Cure o The Smiths, ja ho veieu, tots vells
coneguts del blog.
Un quartet, contemporani de The Strokes i Yeah, Yeah,
Yeahs, amb qui van tornar a posar en òrbita la ciutat dels gratacels, amb
un estil que es defineix com a revival
post-punk que, tanmateix, ha influït en bandes posteriors com The Killers, Editors o The xx.
Un combo que, des del 2002 fins a l'actualitat, amb el
recent Marauder (2018), amb llargs
intervals de 3-4 anys entre ells, que els seus components han aprofitat per
diversos projectes en solitari, ha publicat mitja dotzena de LP's dels que cal
destacar, per sobre de tots, el seu debut, Turn
On The Bright Lights (2002).
Un àlbum amb un so fosc i hipnòtic, tan elegant com
melancòlic, que va rebre el reconeixement unànime de la crítica i el
públic, que apreciava tant les guitarres de Daniel Kessler com la glamurosa veu de baríton del cantant i
lletrista Paul Banks, acompanyats de
la secció rítmica formada per Sam
Forgarino a la bateria i Carlos
Dengler, actualment fora del grup, al baix.
Un disc magníficament produït, l'atmosfera del qual és
perceptible des de la mateixa portada, de sobri disseny, amb una icònica
fotografia de Sean McCabe d'un
teatre de Londres, que no ha estat superat en tota la seva discografia
posterior, motiu pel que n'han anat traient rèdit al llarg dels anys, com en la
remasterització del X aniversari o la llarga gira mundial de commemoració del
XV, el 2017.
Un àlbum d'onze tracks,
magníficament iniciat amb Untitled i
seguit d'altres hits com NYC, un homenatge a la seva ciutat
natal, PDA, Say Hello The Angels o,
seqüenciada en segon lloc, la CdD, Obstacle
1, el més proper a Ian Curtis
(Joy Division) que Banks hagi estat mai.
- INTERPOL. Obstacle
1. Turn On The Bright Lights (2002).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada