divendres, 30 de setembre de 2016

The Chapter In Your Life Entitled San Francisco (The Lucksmiths)

THE LUCKSMITHS va ser, inicialment, un trio d'indie-pop de Melbourne (Austràlia), format pel guitarrista i compositor principal Marty Donald, el baixista Mark Monnone i el bateria i cantant Tali White que, entre el 1993 i el 2008 van publicar vuit àlbums molt ben acollits per la crítica però sense sobrepassar més que un reduït grup de fans, motiu pel que, a més a més de l'allunyament geogràfic dels seus membres, algun dels quals va anar a viure a Tasmània i a Londres, va comportar la seva dissolució.
El seu estil es caracteritza per un extraordinari sentit melòdic i unes lletres, interpretades amb un càlid accent australià, enginyoses i intel·ligents, plenes de jocs de paraules, al voltant de l'amor, les relacions de parella i altres temes quotidians, per el que han estat reiteradament comparats amb vells coneguts d'aquest blog com Belle & Sebastian, The Magnetic Fields, The Smiths, The Divine Comedy o no, com els seus paisans The Go-Betweens
Per a la majoria dels seus seguidors el disc més consistent és el setè de la seva discografia, Warmer Corners (2005), per a la composició i gravació del qual van contar amb un segon guitarrista, Louis Richter, amb el que el seu so es va revitalitzar i, per primera vegada, amb una secció de corda i vents magníficament arranjats pel productor Craig Pilkington en la que va ser la seva tercera col·laboració amb el grup.
Un àlbum nostàlgic però alhora fresc, en el que el romanticisme més malenconiós es combina en perfecte equilibri amb els somriures més maliciosos, de tal manera que vé de gust empassar-se'l sencer i fa difícil escollir un tema per a CdD entre els magnífics com Great Lenghts, Sunlight In A Jar, l'últim i més ambiciós Fiction o el que finalment he triat, "El capítol de la teva vida titulat San Francisco".
Als seguidors del blog que considereu l'indie-pop com un estil de vida estic segur que us fascinarà.

- THE LUCKSMITHS. The Chapter In Your Life Entitled San Francisco. Warmer Corners (2005).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada