divendres, 29 de juliol de 2016

Try (Just A Little Bit Harder) (Janis Joplin)

La última CdD abans de les vacances és un tema que vaig descobrir en un disc que em va acompanyar tot l'estiu del 1970 i que els seguidors del blog ja coneixeu. Em refereixo al mític LLena tu cabeza de rock, un disc, editat en format doble LP, seminal de la meva discoteca, com vaig explicar en el seu moment (vegeu aquí).
I la cançó és  Try (Just A Little Bit Harder), seqüenciada com a primer track de la cara D i interpretada per JANIS JOPLIN, una texana a la que Port Arthur, la seva conservadora ciutat natal, se li va quedar petita i se'n va anar a buscar-se la vida a San Francisco (Califòrnia) per convertir-se en símbol femení de la contracultura dels anys 60 i en la primera dona considerada una estrella del rock.
Si en la primera estada a la ciutat de la badia, a part de conèixer a Jorma Kaukonen, el futur guitarrista de Jefferson Airplane, només en va treure una adició a l'alcohol i les drogues i molts dubtes sobre la seva identitat sexual, a afegir als problemes d'autoestima que arrossegava des de l'adolescència amb motiu del seu físic, a la segona, desprès d'abandonar els estudis universitaris a Austin (Texas), va tenir més sort. Va entrar en contacte amb la banda Big Brother & The Holding Company, amb la que, desprès de gravar l'àlbum homònim el 1967 i, mercès a la seva intensitat interpretativa, triomfar apoteósicament al Monterey Pop Festival del 1967, al costat dels millors artistes del moment, com els mateixos J. Airplane, Jimi Hendrix, The Who, Otis Redding o The Mamas & The Papas, es van traslladar a New York -on va tenir una aventura a l'Hotel Chelsea amb un jove cantautor canadenc anomenat Leonard Cohen, que li dedicaria el tema Chelsea Hotel #2, al seu àlbum New Skin For The Old Ceremony (1974)- per gravar un disc sensacional, Cheap Thrills (1968).
Va ser un disc de rock psicodèlic, aparegut en el moment i lloc adequat, que va aconseguir un gran èxit de crítica, que se centrava en les aptituds vocals de la cantant per sobre del grup, el que la va impulsar a abandonar-los per iniciar una carrera en solitari, amb un canvi d'estil cap al blues i el soul, que va desconcertar els seus fans. I el resultat, acompanyada per un únic Big Brother, el guitarrista Sam Andrew, i un seguit de músics d'estudi, entre els qual hi havia el guitarrista Mike Bloomfield, als que es va batejar com a Kozmic Blues Band, altament professionals però sense la química ni la complicitat que compartia amb els californians, va ser I Got Dem Ol' Kozmic Blues Again Mama! (1969), un àlbum molt maltractat per la crítica quan es va publicar, tot i què ha anat guanyant consideració amb el pas del temps.
Desprès d'un viatge al Brasil amb una amiga, del que va tornar amb parella heterosexual estable i aparentment desintoxicada de la heroïna, que no de l'alcohol, va anar a Los Angeles per iniciar, acompanyada ara de The Full Tilt Boogie Band, la gravació d'un disc que va quedar inconclús per la mort de l'artista, el dia 4 d'octubre de 1970, a conseqüència d'una sobredosi d'heroïna, a la mateixa edat que ho van fer Brian Jones (de The RollingStones), Jim Morrison (de The Doors), Jimi Hendrix, Kurt Cobain (de Nirvana) i Amy Winehouse, el que ha donat lloc al mite de la “generació dels 27”. 
El disc en qüestió, publicat pòstumament i titulat com un dels sobrenoms pels quals es coneixia l'artista, Pearl (1971), va ser el més venut de tots, fet al que no és aliè el morbo que el va envoltar i conté uns quants temes que han passat a la posteritat com Move Over, Cry Baby i, sobretot, la versió que fa del Me And Bobby MvGee de Kris Kristofferson (el cantautor de country amb el que també havia tingut un romanç) i una cançó que va quedar a mig gravar, motiu pel que es va decidir editar la versió "a capella" i que ha esdevingut un autèntic rèquiem per als seus fans, Mercedes Benz.
I ara, agafeu-vos, que ve la CdD, un dels pocs temes que se salven de l'injurat "Kozmic Blues" i que mai no m'ha deixat d'entusiasmar des de que el vaig escoltar per primera vegada, aquell llunyà estiu del 1970.

- JANIS JOPLIN. Try (Just A Little Bit Harder). I Got Dem Ol' Kozmic Blues Again Mama! (1969).



1 comentari:

  1. Es comunica als seguidors del blog que durant el mes d'agost no es publicará la CdD.

    ResponElimina