divendres, 1 de juliol de 2016

Autumn Sweater (Yo La Tengo)

La CdD d'avui està dedicada a un dels grups més emblemàtics de l’indi-rock americà, una autèntica icona que gaudeix del reconeixement unànime de la crítica i que, en els seus més de 30 anys d'existència, no ha parat d'acumular seguidors. Em refereixo als YO LA TENGO, a partir d'ara YLT, una banda amb un nom ben curiós, l'orígen del qual explicaré al final, formada el 1984 a Hoboken (New Jersey, USA) pel compositor principal, cantant, guitarrista i pianista Ira Kaplan i la seva esposa, Georgia Hubley, bateria, pianista i també cantant i un seguit de baixistes canviants, fins a la seva estabilització amb la entrada de James McNew el 1992.
I va ser precisament amb la incorporació d'aquest i l'inici de la fructífera col·laboració amb el productor Roger Moutenot, que es va establir un abans i un desprès en la seva trajectòria. Amb la publicació del seu vuitè LP, Painful (1993), va començar la etapa més brillant del grup, amb els següents Electr-O-Pura (1995) i I Can Hear The Heart Beating As One (1997), probablement el seu àlbum més emblemàtic, trilogia a la que encara hi hauríem d'afegir el And Then Nothing Turned Itself Inside-Out (2000).
Partint en els seus inicis del folk-rock, han anat evolucionant fins a resultar un compendi versàtil de tots els estils musicals que han influït en aquests autèntics erudits -com demostren amb el seu ampli repertori de versions, una altra de les seves facetes, i que es pot comprovar a discos com Fakebook (1990), Yo La Tengo Is Murdering The Classics (2006) o Fuckbook (2009), aquest publicat amb els pseudònim de Condo Fucks- sense rebaixar en cap moment l'ambició per experimentar tan aventuradament com només la seva desafiant independència ho podia permetre.
...Beating As One (Puc escoltar els batecs del cor a l'uníson) és un àlbum llarg, de 16 èpics tracks d'un eclecticisme estilístic inesperat (twee-pop, psych-folk, shoegaze, bossa nova, jazz, electrònica, trip-hop...), en els que la, per moments, dissonant guitarra de Kaplan troba en contrapunt en fràgils i hipnòtics  ritmes electrònics per mostrar-nos estats d'ànim canviants en temes com l'amor o la manca de comunicació...que ha envellit de tal manera que segueix sent una referència per a multitud de bandes actuals que, a l'igual que els seus seguidors, els considerem un "grup de culte".
El temes més coneguts del disc son Sugarcube, Stockholm Syndrome (la primera de la seva discografia cantada per McNew), Little Honda (un dels dos covers de l'àlbum, en aquest cas d'un tema de The Beach Boys) i, és clar, la CdD d'avui, Autumn Sweater, en la que la veu de Kaplan planeja sobre una base de percussió i uns atmosfèrics efectes de teclat electrònic que segur que us encisaràn.
I, per acabar, els que heu llegit fins aquí us mereixeu conèixer l'orígen del singular nom dels YLT, basat en una anècdota de beisbol, esport del qual n'és afeccionat el líder, que buscava un terme sense cap connotació anglosaxona. Doncs resulta que a l'equip del que és seguidor, els New York Mets, al 1962 hi havia un jugador veneçolà que no sabia res d'anglès i no entenia la expressió "I got it! I got it!" que utilitzava un company per evitar xocar en anar tots dos alhora a atrapar la pilota, pel que aquest va decidir aprendre i cridar-li la traducció literal a l'espanyol, aquest "Yo la tengo" famós...tot i què els xocs es van continuar succeint, ara amb altres companys que no sabien a què venia això de ("tango groc, tango groc") "Yellow tango, yellow tango"!!!


- YO LA TENGO. Autumn Sweater. I Can Hear The Heart Beating As One (1997).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada