divendres, 5 de setembre de 2014

All You Need Is Love (The Beatles)

En complir-se el quart aniversari del blog, i com és tradicional, tornarem a "ells", als millors, al millor i més influent grup de la història de la música i la cultura pop, el nom dels quals, als seguidors habituals de la CdD, no fa falta que us el digui.
I, per primera vegada desprès de 185 post, repetirem cançó d'un disc. Un disc ben particular, per cert, es tracta de la versió americana en LP del que a Europa va ser un inusual doble EP, destinat a ser la banda sonora d'una pel·lícula val a dir que molt justeta però que musicalment va ser un grandíssim esdeveniment, com es va comentar un dia com avui de fa quatre anys, quant em vaig llançar a aquesta aventura bloguera.
Magical Mystery Tour (1967), l'LP, conté a la cara A els sis temes del doble EP i a la B, cinc de publicats com a singles en la època més fructífera de la carrera dels fab four, pocs mesos desprès d'haver publicat un dels discos més lloats de la història, el Sgt. Pepper's (1967). I entre aquests hi ha la cançó a la que vaig oferir l'estrena del blog (vegeuaquí), unes quantes meravelles més, com Hello, Goodbye i Penny Lane, per acabar tancant amb la CdD d'avui.
Es tracta d'un tema compost a corre-cuita per John Lennon per sortir-se del compromís en el que els havia posat el seu mànager, Brian Epstein, que moriria pocs mesos desprès, per representar al seu país en un programa especial de la BBC, anomenat Our World, que, el dia 25 de juny de 1967, s'emetria a la TV per primera vegada simultàniament ("via satèl·lit", com s'anunciava) a tot el mon (em sembla que va ser a 26 països, amb una audiència aleshores estratosfèrica de 400 milions d'espectadors), en el qual, amb una durada de dues hores, cada un d'aquest països disposava d'uns minuts per oferir un aspecte artístic representatiu (paisatges, monuments, edificis...) i en el que la BBC va triar aquesta sorprenent opció.
I, potser imbuïts d'aquest esperit internacional (que no va agradar a mols dels seus conciutadans), la composició inclou, des de "La Marseillaise", himne nacional francès, inicial, referències musicals de diverses cultures, incloent fragments de Johann Sebastian Bach, Glenn Miller (pel que van haver de pagar drets d'autor), Jeremiah Clarke i, com no?, d'ells mateixos, amb aquell mític i sembla que espontani "She love's you yeah, yeah, yeah..." final.
Per interpretar el tema a la TV van portar algunes bases orquestral pregravades a l'estudi d'Abbey Road, afegint alguns instruments en directe, com el baix (Paul), guitarra (George) i bateria (Ringo) a més a més de les veus, en les que, la solista a càrrec de l'autor (tot i què per conveni les composicions s'acreditaven a Lennon-Mccartney), s'acompanya en la clàssica tornada que em sembla no caldria recordar (All you need is love, love, love...), d'uns quants amics no menys famosos com Mick Jagger i Keith Richards (The Rolling Stones), Eric Clapton, Keith Moon (The Who), Graham Nash (futur CSN&Y), Marianne Faithfull, Donovan etc.
La estrofa de la cançó, ben al contrari de la esmentada tornada, te una composició complexa i inusual amb tempos de 7/4 i 8/4 alterns (això m'ho han explicat) i comença, desprès del Love, love, love inicial, amb la veu de Lennon: 

          There's nothing you can do that can't be done
          Nothing you can sing that can't be sung
          Nothing you can say but you can learn how play the game
          It's easy

I, desprès de la segona, feu tots:

          Xan xa-xàn, xan xa-xàn...All you need is love... 

Eh que us trobeu millor? És bo sentir-se una mica hippy de tant en tant, no?

- THE BEATLES. All You Need Is Love. Magical Mystery Tour (1967).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada