divendres, 12 de setembre de 2014

Heather (The Wedding Present)

THE WEDDING PRESENT, als que els seus seguidors anomenem simplement “The Weddoes”, son un grup d’indie-rock britànic, concretament de Leeds, en actiu des de 1985, l'únic membre permanent dels quals des de l'inici és el compositor, cantant i guitarrista David Gedge. En aquests anys han editat vuit discos, el darrer el 2012, amb un lapsus temporal de 9 anys, entre 1996 i 2005, període en que la banda, formada per Gedge i la seva companya Sally Murrell, va durar el que la seva relació sentimental, es va anomenar Cinerama i va gravar tres àlbums més.
Desprès de dos correctes discos de pop-rock, George Best (1987), com el nom del famós futbolista nord-irlandès, i Bizarro (1989), molt ben acollits per la crítica, sobretot pel famós DJ de la BBC John Peel, caracteritzats per guitarres accelerades amb estructures de tres acords i lletres al voltant  del desamor, la luxúria i la venjança, amb breus incursions en la crítica social i la política, els Weddoes van marxar als Estats Units i, amb la participació d'un dels més afamats productors de la escena indie, Steve Albini (al currículum del qual ja hi figuraven PJ Harvey, Pixies, The Breeders o Nirvana), van gravar en només deu dies la obra més interessant de la seva carrera, Seamonsters (1991), per la que es van donar a conèixer de forma més o menys massiva. El seu estil es caracteritza ara per una duresa, una aspror i un "embrutiment" general del so, "marca de la casa", vull dir del Pachyderm Studio, de Cannon Falls, a Minnesota (USA). És un àlbum de deu temes, amb títols, al contrari de la seva obra anterior, d'una sola paraula però fidels a si mateixos, amb un estret marge de maniobra compositiva: només ritme i veu, rés de punteigs ni floritures instrumentals però amb un so més dens i penetrant que mai, un disc auster, contingut i gens complaent però amb melodies esplèndides que Gedge interpreta amb la seva veu idiosincràtica, sovint soterrada pel mur de soroll, distorsió i reverberació implacable que, des de l'ombra, empeny el de Minnesota.
Per a CdD he escollit el track número nou, Heather, una cançó melancòlica sobre la infidelitat i la frustració, perquè penso que reflecteix molt bé l'estil de la banda i d'aquesta obra mestra de disc, que no ha envellit ni una mica des de la seva publicació fa 23 anys, indie-rock en la seva màxima expressió. Us proposo que no escolteu sinó que sentiu i gaudiu de la poesia que s’oculta a les escames d’aquest “monstre marí”.

-          THE WEDDING PRESENT. Heather. Seamonsters (1991).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada