divendres, 30 de maig de 2014

Red Eyes And Tears (Black Rebel Motorcycle Club)

BLACK REBEL MOTORCYCLE CLUB, nom inspirat en la banda de motoristes liderada per Marlon Brando a la pel·lícula The Wild One/El Salvatge (László Benedek, 1953), son un trio d’indie rock de San Francisco (Califòrnia, USA) format per Peter Hayes (cantant i guitarra) i Robert Levon Been (cantant i baix), amics des de l'institut, i una bateria a la que, en el temps, s'han anat alternant Nick Jago i Leah Shapiro
El seu primer disc, l'homònim B.R.M.C. (2001),  una mescla de punk-rock accelerat i balades psicodèliques, em va captivar, però a partir d'aquí van començar a divagar com poques vegades s'ha vist (bé, si que es veu sovint en aquest mon del rock), passant d'un estil a altre, des del folk a la música electrònica-ambient, situació agreujada pels previsibles conflictes amb Virgin, la seva discogràfica, i l'abandonament temporal de Jago per problemes derivats de les seves addiccions, motius suficients per a que molts dels seus seguidors inicials els giréssim l'esquena.
De totes maneres la seva persistència, tot i els daltabaixos comercials, és admirable i ja van pel setè disc, això si, sempre allunyats del seminal àlbum al que dediquem la CdD d'avui. Un disc fosc, brut, diria que fins i tot sexy, gràcies a la peculiar producció i mescles fetes per ells mateixos, del que es poden destacar unes quantes cançons, des de Love Burns, la que obre magistralment l'àlbum, a les més rockeres Whatever Happened To My Rock'n'Roll o Spread Your Love; les balades melancòliques i intimistes com Awake o As Sure As The Sun o la que finalment he escollit, el track número dos, Red Eyes And Tears, que amb un desenvolupament hipnotitzant ens envolcalla en una atmosfera densa, gairebé asfixiant, basada en una relaxant melodia vocal i una guitarra amb la dosi justa i mesurada de distorsió. Jutgeu-ho.

- BLACK REBEL MOTOORCYCLE CLUB. Red Eyes And Tears. B.R.M.C. (2001).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada