divendres, 6 de juny de 2014

I Didn't Mean It Marie (Jack)

JACK van ser un grup de rock alternatiu de Cardiff (País de Gal·les) que entre el 1992 i el 2002 van publicar quatre discos, els dos primers força interessants, el que no va anar acompanyat de prou èxit comercial per garantir-ne la supervivència.
Formada pel cantant i compositor principal, Anthony Reynolds i el guitarrista Matthew Scott, acompanyats de quatre o cinc membres més (un d'ells, el violoncel·lista Audrey Morse ho va deixar per motius de salut), la banda practicava un pop orquestral en la línia de Scott Walker, The Divine Comedy o d'uns vells coneguts del blog, els Tindersticks en la part musical i amb lletres d'un humor ombrívol amb constants referències a la literatura, el teatre i el cinema, on es poden apreciar influències de músics con Jarvis Cocker (de Pulp), Luke Haines (de The Auteurs) o Nick Cave i d'escriptors com Charles Bukowski.
El seu àlbum de debut, Pioneer Soundtracks (1996), amb aquesta portada torera tan bonica (el que no implica que la CdD es posicioni a favor de la "Fiesta Nacional"), és una de les joies perdudes de la època, un disc aclamat per la crítica però amb un saldo negatiu, degut al caríssim procés de gravació, en part per la minuta del productor-mesclador Peter Walsh, antic col·laborador de l'esmentat Scott Walker, i les decebedores vendes, situació que no van aconseguir revertir en les obres posteriors, tot i que el segon disc, The Jazz Age (1998) és igual de bo. Desfeta la banda, Reynolds va continuat la carrera musical, ara amb el nom de Jacques, sense aconseguir aixecar el vol i convertint-se en paradigma de la injustícia en el que respecta a la qualitat vs l'èxit comercial i la maledicció de no ser capaç de ser apreciat fins que no formes part d'un romàntic passat.
Pioneer Soundtrcaks és un àlbum que sembla estructurat en dues parts, a l'estil dels antics LP de vinil amb dues cares, una primera amb quatre cançons rockeres, tot i la seva foscor, encapçalades per ...Of Lights, una genial obertura paisatgística, i una segona amb cinc balades orquestrals amb arranjaments de corda, on sobresurt el violoncel, que li proporciona un ambient bohemi, de baixos fons, tot decepció i desesperança. 
Per a CdD he obviat els temes més (relativament) comercials com Wintercomesummer, White Jazz o Biography Of A First Song i m'he decantat per un que expressa millor que cap, gairebé parodia, el que us he intenta explicar, la balada I Didn't Mean It Marie, una cançó d'amor i luxúria en la que la magnífica veu de Reynolds, amb el seu suau accent gal·lès, mostra una preocupació catòlica malaltissa amb el sexe i la mort.
A destacar els dos preciosos ponts musicals cap al final de la cançó i la esgarrifosa tornada que fa:

                           I wanted to feel
                           I wanted to see...
                           ...I didn't mean it Marie.

- JACK. I Didn't Mean It Marie. Pioneer Soundtracks (1996).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada