La CdD d’avui està inclosa en un dels discos més importants, per no dir el que més, de la meva vida. Va ser un doble vinil, molt ben editat l’any 1970 per la companyia CBS per tal de promocionar nous grups del seu catàleg, que va canviar la meva percepció de la música per sempre més.
Amb el títol de Llena tu cabeza de rock (Fill Your Head with Rock a la versió americana), amb l'afegit The Sound of the seventies (aquest si en anglès), contenia una selecció de artistes i bandes de rock, molt diferents entre si però assimilables a un estil emergent en aquell moment, el pop-rock psicodèlic americà, el que alguns anomenaven música progressiva.
Com podeu observar en els crèdits de la contraportada, molts dels artistes us seran familiars però us puc assegurar que en el moment de la publicació del disc cap d’ells no era conegut per aquests indrets. Alguns d’ells segueixen en actiu i, fins i tot, es deixen veure per aquí, com és el cas de Santana, Leonard Cohen, Johnny Winter o Taj Mahal, altres es van separar per fundar altres grups (The Byrds, Al Kooper, Mike Bloomfield) o els ha passat el seu moment de glòria, com als Chicago (aleshores anomenats Chicago Transit Authority), Blood, Sweet & Tears o Al Stewart, altres, com Janis Joplin o Laura Nyro, ens han deixat per sempre i d’alguns altres no n’he sabut gaire cosa més, però sempre, sempre, estaré agraït a aquest disc històric per encomanar-me una passió que no ha minvat amb el pas dels anys, com podeu comprovar els seguidors d’aquest blog.
I per a CdD no ho he dubtat gens, la imatge d’un escabellat violinista amb el tors nu de la portada era tan imponent com la cançó mateixa. Es tracta de Jerry Goodman que liderava, tocant a més a més de la guitarra, un instrument ben poc usual en el mon del rock com és el violí elèctric, el grup de jazz-rock THE FLOCK, als que va abandonar al cap de poc per integrar-se a la Mahavishnu Orchestra del guitarrista John McLaughlin.
I la cançó és una versió del tema Tired of Waiting, de The Kinks, inclosa en el primer disc de la banda, l’homònim The Flock (1969), que comença amb un virtuós “solo” de violí, continua amb una interpretació a l’estil del rock progressiu i acaba, com no podia ser d’una altra manera, amb l’aparició del violí per tancar el tema d’una manera que va marcar tendència a l’hora d’incorporar aquest instrument a la música rock.
- THE FLOCK. Tired of Waiting. Llena tu cabeza de rock (1970).
Es comunica als seguidors del blog que la CdD no es publicara durant el mes d'agost.
ResponElimina