divendres, 19 de juliol de 2013

On Blue Mountain (Foxygen)



Des de d'aquest blog recomano humilment als senyors de la NASA o de qualsevol altra agència espacial que tingui previst trametre alguna altra sonda, tipus Pioneer o Voyager, a l'espai profund, que afegeixi, juntament amb la famosa placa dissenyada per Carl Sagan i Frank Drake, una còpia en diversos suports, analògics i digitals, del tercer disc dels FOXYGEN. Serà la manera més senzilla de mostrar als hipotètics sers intel·ligents que interceptin la nau com era la música popular del planeta Terra en els darrers 30 o 40 anys.
I és que a la obra del duo californià format pel cantant Sam France i el pianista Jonathan Rado s'hi pot reconèixer a primera escolta la influència de The Beatles i The RollingStones, però també a Bob Dylan i The Bee Gees, a The Mamas & The Papas i JeffersonAirplane, a The Kinks,  a The Velvet Underground, a David Bowie, a T. Rex i al glam-rock en general. Sembla que els pares d'aquests joves tenen una bona discoteca a casa seva!
Aquest desmesurat esperit revival tampoc no és nou, com podem apreciar en altres grups recents com Dr.Dog o Tame Impala, però hem de reconèixer que aquests noiets la claven i la seva particular reactivació d'un estil vintage de composició suposa una alenada d'aire fresc en el panorama actual. Desprès de publicar Jurrassic Phillipic Exxplosion (2007) i només uns mesos desprès de l'EP Take the Kids Off Broadway (2012),  fa un mesos han gravat, amb la inestimable col·laboració del productor Richard Swift, amb un títol certament pretensiós, We Are the 21st Century Ambassadors of Peace & Magic (2013), un àlbum de 9 psicodèliques cançons, de les que en sobresurten la inicial In the Darkness que, amb un sumptuós arranjament de vents, sembla un track descartat del Magical Mystery Tour (1967) o del Sgt. Pepper's...(1967), i altres com No Destruction, Shuggie o San Francisco.
Però, per a CdD, he escollit On Blue Mountain, un autèntic record Guinness d'idees en una sola cançó, que porta a l'extrem uns inesperats canvis de ritme des de  un inici en el més pur estil John Lennon fins a l'apoteòsic final amb guitarres de la vella escola, així una mica "stonianes", en la que, sobtadament, apareix una tornada amb un èpic crescendo idèntic al clàssic Suspicious Minds d’Elvis Presley!.
I, si no us ho creieu, només us cal compara la tornada de la CdD on diu:
                    We can live on the mountain
                    Like living in the sunset
amb que cantava "The King" en el tema composat per Mark James:
                    We can't go on together
                    With suspicious minds
i ja em direu.
Fa uns dies me'n he assabentat que Jonathan Rado està gravant un disc en solitari. Només espero que això no acabi amb la amistat que el duo manté des de l'adolescència i, es clar, amb el projecte Foxygen.

- FOXYGEN. On Blue Mountain. We Are the  21st Century Ambassadors of Peace & Magic (2013).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada