MNO 4:
MARVIN GAYE, que havia afegit, com el seu admirat Sam Cooke, un altre monstre del soul, la lletra “e” al seu cognom, per diferenciar-se del seu pare, Marvin Gay, predicador cristià ultraconservador que l’havia maltractat a la infància, va assolir, cap al final dels anys 60, l’estatus d’estrella de la discogràfica Tamla Motown, de Detroit, amb cançons de rhythm & blues sensual.
Com a solista amb temes com I Heard It Through the Grapevine, del que en van fer una magnífica versió Creedence Clearwater Revival al disc Cosmo’s Factory (1970) i amb ensucrades balades sexys en format duet amb estrelles com Mary Wells, Kim Weston i, sobretot, Tammi Terrell, la mort de la qual per un tumor cerebral el va sumir en una profunda depressió i en el consum de cocaïna.
Va se aleshores quant “Obie” Benson, dels Four Tops, li va presentar un tema que havia rebutjat gravar el grup, i la discogràfica, per la temàtica sociopolítica tan allunyada dels standarts, sempre aliens a la polèmica. Amb el títol provisional de “Què està passant?” es preguntava sobre la brutalitat de la policia de San Francisco al reprimir una manifestació antibel·licista. Amb la col·laboració del compositor Al Cleveland, Gaye hi va posar el teu toc personal, entre altres treure-li l’interrogant per titular-la definitivament com Whtas Going On, el que hauríem de traduir com “El que està passant” i, desprès d’un llarg estira i arronsa amb Berry Gordy, director de la Tamla, i cunyat seu per a més inri, va aconseguir publicar el single i posteriorment l’àlbum sencer, considerat unànimement com el millor de la història del soul i dels millors de la música popular de tots els temps. Una obra amb elements del gospel, del jazz i de la música clàssica, ple d’arranjaments innovadors, amb predomini del baix i la percussió que li confereixen un caràcter fosc i atmosfèric, amb temàtica sobre el medi ambient, la corrupció política, les drogues i la guerra del Vietnam, de la que acabava de tornar el seu germà Frankie, un disc ambiciós i complex, una obra d’art conceptual que, contra pronòstic, va triomfar comercialment i va canviar per sempre el contingut de la música negra.
L’artista va prendre el control de tot el procés productiu del disc, permetent-se gravar les converses entre els músics, així com qualsevol improvisació, sovint sota els efectes de la marihuana, que es dugués a terme a l’estudi, com es pot comprovar a l’inici de la CdD d’avui, amb el saxo de Eli Fontaine.
Desprès d’una altre àlbum magistral, Let`s Get In On (1973) es va separar de la dona, el que va reflectir en el següent Here, My Dear (1978) i va empitjorar en les seves addicions, va viure un temps a Hawaii i a Europa, va sofrir diversos revessos professionals i sentimentals, motiu per el que, en plena decadència personal i professional, va anar a parar a casa dels pares i, el dia 1 d’abril de 1984, desprès d’una absurda discussió, el seu pare el va matar d’un tret amb la seva pròpia arma. Insòlit final per a un dels artistes més emblemàtics de la història de la musica popular en general i del soul en particular.
- MARVIN GAYE. What’s Going On. What’s Going One (1971).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada