divendres, 22 de juny del 2012

Holly Holy (Neil Diamond)

A la època de la meva adolescència, quant els aqüífers no estaven sobreexplotats per al regadiu, pel riu Algars, al llindar de les comarques de La Terra Alta (Catalunya) i La Matarranya (Aragó) baixava prou caudal per permetre una bona temporada de bany, que s'allargava inexorablement des de l'aplec de Sant Joan fins a les festes de la Mare de Déu d'Agost.
Dels diversos indrets aptes per gaudir de l’aigua, com els tolls de la Cova, de Sant Joan o dels Cosins, el més popular era la badina d'Espanya, que unia a la seva proximitat a la carretera una esplèndida zona de pins condicionada per al pic-nic.
I va ser allí, precisament en unes dates com aquestes, al voltant de Sant Joan, segurament de l'any 1969, on vaig escoltar per primera vegada la CdD d'avui, en un toca-discos portàtil, probablement de la marca Cosmos, que algú de la colla havia portat i pel que havíem de competir per col·locar singles de The Beatles, The Rolling Stones o Jimi Hendrix en front d'una intrèpida colla de noies entossudides en posar una i altra vegada el primer disc de La Trinca i coses així.
Em sembla que no vaig tornar a escoltar cap cançó de NEIL DIAMOND fins uns anys després en que vaig anar a casa d'un company de facultat i em va posar aquest disc que conté una versió del tema que superava la ja fantàstica original.
Es un doble LP gravat en directe amb una orquestra de 36 músics, a més a més de la seva banda d'acompanyament habitual, en una "càlida nit d'agost" de 1972, al Greek Theater de Los Angeles, que ve a ser una mena de greatest-hits en directe de la època de màxim esplendor de l’artista, amb cançons com aquesta Holly Holy, Play Me, Cherry Cherry, Canta Libre, Song Sung Blue...o la superconeguda Sweet Caroline, amb el que va obtenir unes vendes milionaries durant anys i anys . Aquest crooner es el paradigma del que coneixem com AOR (Adult Oriented Rock), però en els seus inicis se'l va considerar un artista innovador, amb una veu perfectament modulada que magnificava amb grandiosos arranjaments orquestrals i abastava multitud d'estils com el rock, country, gospel, jazz....
Aquest Hot August Night (1972) es l'únic disc que tinc de l'autor, probablement el més emblemàtic de la seva discografia, com prova el fet que l'any 1987 va tornar al Grec per gravar la versió número 2 i fa poc ho va tornar a fer, aquesta vegada al Madison Square Garden de la seva Nova York natal, el Hot August Night/NYC (2008), o sigui que, "al tanto", si el voleu adquirir, vigileu quina de les tres versions preferiu. Es evident que jo em quedo amb la primera, sense deixar de reconèixer el mèrit de la recent, mantenint les mateixes taules sobre l'escenari, amb 36 anys més d'edat. 
He escollit la cançó esmentada al començament, Holly Holy, original del 1968, un tema espiritual amb aire gospel, que s'inicia amb una guitarra acústica i una veu que arrossega lentament les vocals (Hooolly Hoooly eyes...), per afegir-se a poc a poc l'acompanyament orquestral i coral fins acabar en un clímax espectacular.
Us poso la versió del directe del 72 a Los Angeles i el vídeo del 2008 a NYC per a que comproveu que l'artista, això si, descaradament AOR, segueix en plena forma.

- NEIL DIAMOND. Holly Holy. Hot August Night (1972).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada